Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. Aquest brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a que hem estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)
Les persones som lliures moralment. Tenim capacitat d’escollir entre el bé i el mal. Res està predeterminat, perquè el nostre enteniment ens ajuda a discernir quina és l’opció que hem d’escollir. La llibertat és aquesta elecció raonada entre vàries opcions morals. En qualsevol cas, aquesta elecció neix del discerniment que és una de les exigències de la nostra llibertat. Discernir entre el bé i el mal, el que està bé del que no. “I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu” (Ac 20, 25-27)
En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. “No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula” (Jn 17,15-17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada