Més d’un cop, pot ser moguts per la desesperació, hem demanat un signe, gairebé un senyal prodigiós, per confirmar les nostres creences i, sobretot, les nostres esperances. Quan ens sentim insegurs, o trontollen les nostres conviccions, és quan implorem el senyal màgica. Aquesta mai vindrà. Hem de saber llegir els signes dels temps per descobrir, en el nostre entorn, els motius de la nostra esperança. “Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs” (Mt 12,38-39)
Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)
En la nostra societat hi ha moltes realitats que ens aporten motius d’esperança. Són anuncis de bones noves sobre la transformació de la societat que esdevenen bones noves del canvi social. Hem de tenir bona disposició de cor per aquestes propostes de transformació. Hem de saber-les escoltar i madurar en el nostre interior. “Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit” (Mt 13,3-4,8)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada