Hem d’aprendre a confiar més en la capacitat transformadora de les coses petites. Sumant moltes d’aquestes coses petites podem assolir grans canvis. Nosaltres mateixos podem ser-ne autors anònims d’aquestes petites accions que permeten millorar la societat. Els petits canvis són poderosos. “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les seves branques” (Mt 13,31-32)
No calen imatges escatològiques per adonar-nos que hem de passar per la vida fent el bé. No fer-ho és renunciar al mandat d’estimar-nos els uns als altres. Fer el bé es treballar a favor de la justícia. Ser justos és acollir la gent que té dificultats i viu en els marges de la societat per alliberar-los de les desigualtats que discriminen. “El Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti” (Mt 13,41-43)
L’amistat és un bé. Considerar una persona amiga és obrir-li el cor per compartir la intimitat de la vida. No hem d’abusar del terme atorgant la condició d’amistat al que són simplement coneguts o saludats. Una persona amiga és una persona estimada a la qual es fa confiança amb intensitat i profunditat. “A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.” (Jn 15,15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada