Els
humans som socials, vivim en societat i, llevat dels qui opten per una vida
solitària, teixim l’existència a partir de relacionar-nos amb altres persones. Viure
en societat ens demana acollir a les altres persones amb amor i sol·licitud.
L’obertura als altres ens educa com a individus i ens humanitza. L’acolliment
físic i espiritual és un profund acte d’amor. “Qui us acull a vosaltres, a
mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta
perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè
és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua
fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no
quedarà sense recompensa” (Mt 10,40-42)
Moltes persones, fins i tot nosaltres en diverses ocasions, no interpretem adequadament els signes que ens demanen una conversió de cor i un canvi en els comportaments. Malgrat les evidències de que la societat s’esmicola com a projecte d’humanització i respecte a l’entorn que habitem, seguim actuant com sinó passés res. Hem d’aprendre a llegir els signes dels temps i actuar en conseqüència. “I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s'haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu” (Mt 11,23-24)
“El Senyor fa justícia als oprimits,sentencia a favor d'ells”.Salm 103/102,6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada