Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments, quan la realitat s’imposa per damunt de les esperances, que desitgem la vinguda urgent del Regne de Déu, o de la utopia particular, pensant que això és la solució dels nostres mals. Però la nostra mirada no ha de projectar-se cap al futur, sinó al moment present per descobrir-hi els petits Regnes de Déu, o les utopies desitjades, i comprometre’ns amb elles per fer-les extensius al màxim nombre de persones. No cal anguniar-se pel present o entretenir-se amb futurs impossibles, sinó estar atents amb el present per descobrir-hi els brins d’esperança. “Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17,20-21)

Davant les injustícies del món hi ha massa ulls que no hi veuen i moltes orelles que no hi senten. Les veus profètiques ens adverteixen que cal canviar radicalment de manera de viure, si no anem al desastre medi-ambiental i un increment de les desigualtats i marginacions socials. Moltes persones tenen el cor endurit davant aquesta situació i és mostren indiferents davant dels clams de justícia social. ¿Fins quan estarem passius? ¿Quan abandonarem els models socials que generen empobriment i dolor? “Igualment, va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir” (Lc 17,28-29)