Les persones comprenem la realitat a través de la mirada. No és l’única manera de percebre-la, però la mirada ens transcendeix i ajuda a entendre el món a través d’un enteniment que surt també del cor. La gent que mira sense malícia, sense interessos amagats entén la veritat oculta amagada darrera dels fets. Hem de tenir una mirada clara i sincera. “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!” (Mt 5,8)
Ens cal estimar-nos més. L’amor tot ho pot i tot ho transforma. Gràcies a l’amor vencem l’egoisme que empresona i entristeix el cor. Estimar exigeix l’esforç de comprendre l’altre i no jutjar-lo sense entendre’l. L’estimació omple d’alegria la vida i amoroseix seus els moments durs.“Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui” (Jn 17,26)
El seguiment de la causa de Crist, el que és propi dels cristians, comporta una gran radicalitat. Exigeix estimar en profunditat i a fons, sense posar el fre de ma preocupats pels bens que tenim. Fins i tot ens obliga a renunciar el que tenim. Les riqueses empresonen el cor i anul·len la capacitat d’estimar. “Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu” (Lc14, 33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada