No
podem judicar als altres, ni fer-ne escarni, ni burlar-nos-en . ¿En nom de què
valorem els comportaments dels altres? ¿quina és la pedra de toc per jutjar el
que fan les altres persones? Cada una d’elles sap en nom de què fa o perquè diu
una cosa. Ha de respondre davant la seva consciència, no davant nostre. “Cada
un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix” (Rm 14,12)
Les
persones hauríem de ser prou madures per acceptar les crítiques i les
observacions dels altres. No ens hauríem de neguitejar per la correcció
fraterna si és sincera. La societat milloraria si els seus membres sabessin
conviure admetent les amonestacions dels altres.“Estic ben convençut que
esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços
d'instruir-vos els uns als altres” (Rm 15,14).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada