divendres, 19 de novembre de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Si no tenim fe en nosaltres mateixos o no confiem en les esperances la vida serà més lleugera que un bri de seda. Necessitem arrelar-nos en la fe i l’esperança per créixer davant les adversitats. Les cegueses d’ànima no ens han de fer caure en la resignació o el desànim. Hem de seguir caminant per la vida amb el cor obert de bat a bat per deixar-nos estimar. Llavors, l’amor ens ajudarà a entendre allò que la ceguesa de l’enteniment no comprèn. “Què vols que faci per tu? Ell respongué: Senyor, fes que hi vegi. Jesús li digué: Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat” (Lc 18,41-42)

Algunes persones tenen molt més del que necessiten i altres aspiren a tenir-ho. Estem sota la pressió constant de la societat del consum i de la possessió. Però, hi ha moltes persones insatisfetes en descobrir la buidor dels anuncis de felicitat fàcil. Recordo un anunci que parla de trobar la felicitat seient còmodament en un sofà. Moltes persones viuen immerses en una absència de sentit. Cal fer l’esforç de sortir de les zones de confort personal i anar a l’encontre de qui i d’allò que ens pot ajudar a no seguir perduts. “El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut” (Lc 19,10)

Cada dia tenim moltes oportunitats per fer el bé. Podem fer-ho a través de les petites coses de la vida quotidiana. Des de dir bon dia a la primera persona que ens creuem a l’escala sortint de casa; en un somriure d’agraïment a la persona que condueix a l’autobús; donar les gràcies a la persona que ens até al bar a l’hora d’esmorzar; o deixant seure a qui ho necessita en el metro quan a la tarda tornem a casa. En cada un d’aquests moments l’amabilitat és una possibilitat de mostrar l’amor i el respecte pels altres. “¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25,38-40)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada