Gràcies a viure en una societat multicultural on hi ha una gran diversitat religiosa, les persones coneixem els seus diferents deus o referents transcendents. En alguns casos, el Déu confessat expressa una idea abstracte allunyada de les situacions concretes de les persones; però, en altre, per exemple les religions monoteistes, la idea de Déu està vinculada a la construcció d’una societat justa.
“Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes:
calmà la set dels assedegats,
sacià de menjar els famolencs”.
Salm 107/106, 8-9
Vivim un temps on la política està més preocupada en construir relats, en explicar contes sobre una realitat, a voltes mig inventada o, inventada del tot, oblidant d’explicar com es faran els canvis per construir una societat diferent, millor, més justa i igualitària. El que importa és simplement el relat que mou passions i sentiments, mentre el canvi social, la transformació de la realitat social són una anècdota.
“Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes”.
(Mc 7,6-8)
Les vides de les persones es desenvolupen en uns contextos determinats. En ells, hi ha coses bones i dolentes, que cal saber discernir-les per poder utilitzar-les bé o malament. El cor humà, i la seva intel·ligència, és el que omple de llum per fer aquesta tria entre la llum i la foscor, la bondat i la maldat. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home” (Mc 7,20-23).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada