Hem de ser més decidits i explicar el que creiem i perquè ho creiem. No hem de tenir por a no ser del tot compresos, perquè el que volem testimoniar es confronta amb el pensament majoritari de la societat. Només des d’un canvi radical de perspectiva es podrà transformar profundament la societat. Proposem uns valors transformadors perquè neguem i renunciem el sistema de principis que ordenen la nostra societat. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin” (Lc 6,27-31).
Hem de tenir criteris propis i no guiar-nos pel que diguin els altres. Aquests criteris sorgeixen de l’experiència arrelada en l’interior de les persones i també en la capacitat reflexiva. No podem tenir criteris prestats, copiats dels estereotips circulants, sinó madurats pausadament, contrastats i rumiats. “I vosaltres, qui dieu que soc?” (Mt 16,15)
Els individus podem ser sectaris, més del que ens pensem. Considerem que només els “nostres” tenen la raó i que fora d’ells no hi ha res a fer. Guiats pel sectarisme no confés, tenim els nostres líders i només ens refiem de les persones que actuen en nom dels principis de les petites sectes particulars. Anem equivocats. La visió sectària tanca i empobreix el nostre raonament.“Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres” (Mc 9,38)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada