1. La conversió de cor. Interrogar-me si amb les meves actituds fomento la pau o l’agressió? Soc un pacificador? En el cas que no, plantejar-me que he de fer per esmenar-ho.
2. Com diu sant Pau “prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor” (1Co 15,58) que és el camí de la pau. Interrogar-me si en el meu dia a dia contribueixo a pacificar les relacions humanes. En aquest sentit, he de preguntar-me com puc ajudar a fer pedagogia per la pau.
3. Denunciar. Exercir la denúncia profètica d’aquelles situacions que són font de violència en la societat.
4. Acollir. Tenir una actitud d’acollida per rebre els damnificats del conflicte. Veure com puc contribuir a acollir-los amb dignitat.
5. Pregar. Confiar en la força de la pregària com a camí de proximitat amb les persones que pateixen.
6. Estar informat. Procurar recollir tota la informació fiable a fi de tenir una opinió pròpia al marge dels estereotips o prejudicis.
7. Demanar als bisbes, atès que tenen una projecció pública que jo no tinc, un compromís actiu a favor de la pau a través de la denúncia profètica.
8. Reclamar a les autoritats públiques el seu posicionament, de paraula i obra, a favor de la pau; reclamar la seva denúncia dels camins que porten a la guerra i les necessàries complicitats estructurals; i el seu compromís actiu a favor dels damnificats de la guerra.
9. Demanar a la societat, i a mi mateix, la solidaritat fraternal amb totes les persones obligades a fugir de la guerra o que la pateixen en la mateixa Ucraïna.
10. Ser memòria de la passió que estan vivint els ucraïnesos i de totes les víctimes de les guerres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada