Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat culturalment plural i religiosament diversa. Cadascú ha de poder viure en llibertat les seves identitats particulars, entenent que existeixen uns trets culturals que ens defineixen com a poble català. El respecte per la diversitat no ha de comportar la negació i l’anul·lació de la identitat del nostre país. “Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." ” (Lc 10,8-9)

En general, les persones tendim a accentuar la individualitat dels nostres actes. Més aviat, actuem sense tenir present els altres i, molt menys, en buscar solucions compartides als problemes comuns. Però, quan experimentem la solidaritat ens adonem que al compartir, més que sumar, multipliquem els bens i en sortim tots beneficiats. Hem d’obrir la ment per adonar-nos del valor de compartir. “Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n'adonà i els digué: Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit?” (Mc 8,16-17)

La ceguesa de cor és no saber veure el que hem de fer per esdevenir bones persones. Pensem que ho sabem tot o que no val aprendre res de nou, però anem errats. No ens adonem que la nostra mirada no descobreix el camí que ens permet avançar en plenitud a una vida millor, més plena i oberta a estimar als altres. “Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: Veus alguna cosa?. El cec va alçar els ulls i deia: Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa” (Mc 8,23-25)