divendres, 3 de març del 2023

Glosses per la vida quotidiana

La Quaresma ens parla d’un Déu que és sant. “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, és sant”. Es tracta d’una santedat construïda en la vida quotidiana, a partir de coses petites que estan al nostre abast. Cada dia podem ser testimonis d’aquesta santedat que ens apropa a la voluntat de Déu. Mentre fem el nostre dia a dia descobrim aquests moments en els quals les nostres bones obres fam possible ensenyar el rostre de bondat d’aquest Déu que és sant. Nosaltres hem de ser persones santes i testimonis d’un d’amor que és salvació per nosaltres i els nostres germans. “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant (...) No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor. No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins a l'endemà la paga del jornaler. No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo soc el Senyor. En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom. No vagis a escampar calúmnies entre els teus parents. No et presentis com a testimoni buscant la mort del teu proïsme. Jo soc el Senyor. No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor .” (Lv 19,1-2,11-18)

¿Sabem perdonar? Més d’un cop tinc la sensació que no. Que en el meu cor hi ha un punt de rancúnia o ressentiment amb algú que considero que m’ha ofès. L’exercici del perdó ens fa més persones, perquè és, en definitiva, una mostra d’amor als altres. Davant una ofensa no es reclama venjança o revenja, sinó perdó perquè l’amor de Déu perdona també les nostres faltes. Un cop i un altre cop. El perdó ens permet estar en pau amb els nostres germans. “Perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han ofès” (Mt 6,12) 

Hi ha moments que podem sentir-nos aclaparats pels problemes. Les preocupacions poden afeixugar-nos i fins i tot entristir-nos. És normal que davant d’aquestes situacions, des del més profund del cor, reclamem ajut i ens obrim a l’acolliment càlid d’altres persones. Però també nosaltres cada dia podem obrir el nostre cor per acollir a persones afligides. No endurim el nostre cor. “Allunyeu de nosaltres els mals que ens afligeixen” (Salm 25(24),22)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada