Hi ha una dita que
ve a dir: tal faràs, tal trobaràs. És ben cert. Si no estimem, difícilment
serem estimats; si no donem és probable que rebrem poc i si no perdonem costarà
que se’ns perdoni. Lamentablement en les nostres relacions hem tingut
desenganys: hem estimat, hem donat i hem perdonat, i no sempre hem tingut una
resposta agraïda. Però la pau en el cor és considerar que hem fet allò que
havíem de fer. “Sigueu compassius, com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i
Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us
absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6, 37-38)
¿Som humils o ens agrada lluir i l’afalagament social? ¿Amb quina actitud fem les coses, per servir o per demostrar als altres que tenim prestància, poder i control de la situació? La humilitat és valor cristià i una virtut cívica, perquè permet relacionar-nos millor amb els altres, d'igual a igual, i aquesta actitud fa més amable la convivència. No hem d’obrar per fer-nos veure, sinó per ser servidors de les persones amb les quals en relacionem. "El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit" (Mt 23, 11-12)
La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per rebre ocupar el poder, mantenir-s’hi i procurar beneficis, més o menys confessables, i mostrar-se com a persones importants. En les societats occidentals molts polítics, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Existeix una altra manera d’entendre la política centrada en els altres, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20,25-28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada