Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot arribem a justificar-nos l’injustificable. No som ningú per judicar a les altres persones o fer judicis malèvols. Hem d’evitar la hipocresia d’acusar els comportaments, les actituds i les obres de les altres persones, sense adonar-nos que nosaltres som també pecadors, i per això, abans de presentar-nos com persones irreprensibles moralment, hem de reconèixer les nostres faltes i mancances. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8)

En la vida, hi ha moments per a tot. Algun cop ens sentim cansats o desanimats. Fins i tot podem estar desesperats. Moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments. Podem pensar que les coses no ens van bé o considerem que el món no se’n surt en resoldre els seus problemes. Així i tot, cal mantenir viva la confiança i esperar que les circumstàncies canviaran si ens posem en marxa per canviar-les. És llavors quan s’eleva la pregària confiada cercant l’esperança perduda. Mentrestant, cal obrir el cor per ser acollits pels altres i així trobar el consol que necessitem.

“No m’amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill,
escolteu atentament,
no trigueu més a respondre
ara que us invoco”
(Salm 102(101),3)

La vida, els seus condicionants, ens empresonen més del que ens pensem. Tinc la sensació que la majoria de persones no som lliures perquè estem presoners dels nostres límits interiors, de les pors que ens frenen i dels neguits que intranquil·litzen l’esperit. Volem ser lliures, però no ho som en els fons perquè no tenim la llibertat interior que ens permet ser-ho. Cal guanyar la llibertat interior a través de saber distingir el que dona sentit a la vida del que és superflu o innecessari. El camí de la veritat i la llibertat són els principis i valors que brollen de les nostres creences. “Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Jn 8,31-32)