Les persones tendim a ser egoistes, aquesta actitud afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Només ens preocupem per allò que ens pot anar bé. Hauríem de canviar aquesta tendència i buscar, en primer lloc, el bé comú. I aprendre a avançar des de la unitat amb les altres persones. Hem de buscar l’acord i saber treballar per assolir els objectius comuns. La unitat dona força testimonia l’enteniment necessari per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. (...) Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen” (Lc 11,17-23).
El cristianisme al seu començament no era una religió plena de manaments i dogmes. Es limità al reconeixement de la primacia d’un únic Déu i la vivència de l’amor com a principi universal. Res més. Tota la resta estava supeditat a aquests dos preceptes: estimar Déu i estimar als altres. Només podem entendre el misteri de Déu a partir de l'amor als germans. Gràcies a l'amor, Déu es fa comprensible, perquè Déu és amor. La idolatria és adorar tot allò que ens priva d'aquesta comprensió de l'essència divina. “El primer (manament) és aquest “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces. El segon és “Estima els altres com a tu mateix” No hi ha cap altre manament més gran que aquests”. (Mc 12,29-31)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada