Els individus no hauríem de necessitar codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. La llei, els manaments, els referents ètics, poden estar escrits; però hi ha unes lleis universals que es troben en el cor de les persones i que ens comprometen a tots. Són els codis que ens permeten conviure. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajuda a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. "Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble" (Jr 31,33)
El comportament de la persona justa pot esdevenir un escàndol per aquells que se'n senten interpel·lats pel seu testimoniatge. Qui és just qüestiona pel que diu i fa. Esdevé una incomoditat per aquelles persones que són injustes, que neguen de la llibertat, són causa d’exclusions i marginacions, i són insensibles al patiment dels altres. Per això, poden ser motius de mofa i befa, perseguits i menystinguts, ignorats i vilipendiats, torturats i assassinats. Però Déu es gira contra els injustos i és a prop dels justos. "Posem un parany al just, ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneixement de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament estrany". (Sv 2,12-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada