Les persones necessitem tenir referents per orientar el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i valorar allò que ens enriqueix interiorment, ens asserena l’esperit i ens ajuda a descobrir el sentit de la vida. Avui hi ha moltes ofertes que pretenen ser fonts de sentit, però moltes d’elles són simples focs d’encenalls sense contingut i solidesa. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6).
La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és dir el que un sent o pensat realment. Una persona sincera no es falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada