Glosses per la vida quotidiana

Els infants són la part més feble de la societat. Ells necessiten gaudir de tota la protecció que se’ls pugui donar. No han de patir les decisions injustes dels adults. També necessiten el nostre exemple. Amb la seva mirada aprenen d’allò que fan les persones i escolten atentament el que diem. Hem de saber testimoniar-los els valors bàsics que ajudaran als infants formar-se com a persones lliures i responsables. “Sobretot no menyspreeu cap d’aquests petits” (Mt 18,10) 

En la vida hem de ser servidors dels altres. En lloc de cercar la preeminència social o el fet de sobresortir, i per fer-ho no es dubta a trepitjar a qui sigui, cal actuar en sentit contrari. Cal adoptar una actitud atenta i servicial a les altres persones. Això dona felicitat i pau interior. “El Fill de l’home ha vingut a servir” (Mt 10,45) 

Us convido a llegir (o recitar) el següent text. És un fragment d'un salm que sempre he trobat ple de música. Més que paraules són vivències expressades amb musicalitat. És tot un plaer estètic i l'expressió d'uns sentiments que es poden compartir.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137)