Confessar-se cristià és afirmar el sentit de la causa de Jesús i creure que la pràctica de l’amor és el millor camí per construir una nova societat on les relacions entre les persones estiguin basades en la llibertat i la fraternitat. Gràcies a aquest testimoniatge el Regne de Déu, no és un somni abstracte sinó un somni que es comença a construir aquí a la terra. "Que tothom reconegui els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: dona beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc" (Salm 105(106),8-9)
Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8
Les persones no ens contaminem per les coses que puguem prendre o per les coses que emprem, llevat dels aliments perjudicials per a la salut. No són els instruments el que ens perjudiquen, sinó la maldat que puguem tenir en el cor. El mal no està en les coses, sinó en el cor de les persones. És el cor el que cal sanar. “No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur” (Mc 7, 15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada