Les persones som contradictòries i ho hem d’acceptar així. Això no significa renunciar a superar aquestes contradiccions, però si no ho aconseguim no hem d’anguniar-nos. Hi haurà coses que podrem canviar per millorar. En aquests casos hem d’obrir el cor a deixar-nos ajudar per fer aquest canvi. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)
Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. Necessitem ser ajudats i volem ser-ne. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco” (Sl 31(30), 17-18).
L’Evangeli conte petites recomanacions que són una guia per orientar el comportament humà en el dia a dia. Val la pena intentar seguir-les perquè ens ajuden a ser millors persones i faciliten la nostra relació amb les altres persones."Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú veurà Déu". (He 12, 14)
sintontzo completament amb tu J.M. Farré
ResponElimina