Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable, perquè significar enganyar a una altra persona i menysprear la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” (Mc 4,22)
Hi ha moments que podem pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible modificar tantes injustícies i desigualtats. La nostra impaciència ens impedeix veure com avança el canvi a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada