Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa considerar-los els nostres enemics. L’amor i el perdó són dos distintius de la vida cristiana. La pràctica de l’amor i el perdó obren el cor de les persones al sentit de la vida. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Lc 6, 27-28)

Moltes persones estan preocupades per aconseguir ser importants en la vida, ser dels primers, lluir més que els altres i rebre el seu reconeixement. D’alguna manera són persones obsessionades a adquirir notorietat i visibilitat pública. Això pot arribar a crear malestar i enuig si no ho assoleixen. La vanaglòria mundana és innecessària. ¿Això és realment el que cal? La pau interior no es troba en l’aparença externa, en l’aquiescència dels altres, sinó en l’obertura i l’estimació als altres. Cal estimar als altres i apropar-s’hi amb actitud de servei. Només així la vida té sentit i podem estar en pau amb nosaltres mateixos. "Pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué. "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots"  (Mc 9, 34-35)

Algun cop podem haver experimentat un sentiment de desorientació o de desconcert en relació amb com actuem en la vida quotidiana. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares del que hem de fer. En aquests moments és bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)