Glosses per la vida quotidiana

El Dissabte Sant, Jesús és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. Déu sembla absent. Podem pensar que ha abandonat al seu Fill. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. Pensem que no existeix. Fins i tot, podem arribar a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. 

“Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 )

Glosses per la vida quotidiana

La mort corporal és la negació de la vida tal com la percebem. Quotidianament les notícies es mostren la mort com un fet familiar. Però hi ha moltes altres morts que neguen la possibilitat d’una vida plena. Són les morts que corrouen l’ànima i deixem males sensacions quan ens descobrim presoners de l’egoisme. Llavors necessitem experimentar l’amor, que donem i ens donen, per descobrir-nos vius. “Us dic amb tota veritat que els qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort” (Jn 8,51)

 

Les persones, en la seva dimensió individual, participen plenament del sentit transcendent de l’existència, convertint-se cadascuna d'elles en una manifestació viva del misteri de la creació. Aquesta vivència no és aïllada, sinó que es teixeix en una continuïtat profunda amb les generacions que ens han precedit i amb aquelles que ens succeiran, integrant-nos en una comunitat universal que troba la seva raó de ser en els vincles de la fraternitat. És precisament a través d'aquesta unitat fraternal com s'arriba a dotar de significat real i compartit el misteri de la transcendència. “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. Jesús els replicà: ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?” (Jn 10,33-34)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot ho arribem a justificar. No som ningú per judicar alegrement als altres i sé malèvols amb els nostres judicis. Més aviat, ens hem d’apartar dels qui ho fam i ser-ne indiferents. Les persones hem de relacionar-nos amb sinceritat i transparència. Hem d’evitar l’engany i la suspicàcia. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8)

La pregària permet que el cor s’obri a la transcendència mentre es reconeixen les limitacions de la suficiència humana. Al llarg de l’existència, sorgeixen moments que ens ajuden a prendre consciència de la necessitat de trobar acolliment per consolar els nostres neguits. Són precisament aquestes etapes de dificultat les que conviden a un abandonament confiat, permetent-nos experimentar que, en realitat, no avancem pas sols pel camí de la vida.

"Senyor, escolteu la meva pregària,
que el meu cor arribi a vós.
No m'amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill;
escolteu atentament,
no trigueu més a respondre
ara que us invoco"
(Salm 102 (101),2-3)

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i guiada per l’amor.

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: "A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor" ”
(Salm 40/39, 7-9)

Glosses per la vida quotidiana

Fa poc hem celebrat la festivitat de sant Josep; la seva vida fou testimoni de que les persones estem unides per vincles formant una gran família. Les persones estem formant una gran fraternitat perquè tots som fills de Déu. No perdem de vista que tots som iguals, perquè tots anomenem a Déu, Pare nostre. "Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles". (Rm 4,8)

Cadascun de nosaltres podem consolar als que tenen el cor afligit. Siguem acollidors i amables amb les persones que ens envolten. No cal abanderar grans projectes per ser solidaris amb aquells que necessiten ser confortats. Hem de convertir-nos en testimonis de l’amistat fraterna que cura i embena les ferides de la vida. “El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, / salva a les persones que es senten desfetes” Salm 34(33) 19.

Glosses per la vida quotidiana

¿Què dona sentit de la vida? Les persones, en un moment ens fem aquesta pregunta. Podem assajar diverses maneres de respondre-hi. Hi ha un camí molt pràctic per trobar la resposta a la pegunta: procurant estimar als altres. A partir d’aquesta experiència de plena donació, tot té un altre sentit. “Cerqueu el bé i no el mal; així trobareu la vida i el Senyor serà amb vosaltres” (Am 5,14)

La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. "El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna". (Salm 23(22),1-2)

 

Hem de saber perdonar, aquesta actitud ens ha de distingir respecte les altres persones. No podem ser rancorosos i enemistar-nos per les ofenses rebudes. L’amor als altres comporta l’exercici del perdó. “El Senyor és compassiu i benigne / lent per al càstig, ric en l’amor.” Salm 103(102), 8

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són un bé a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

La Quaresma és temps de penediment, és un bon moment per reflexionar el que som i fem per veure si som coherents amb el principi de l’amor al proïsme. Hem d’estimar amb tota la intensitat que mereix la dignitat de les persones. Cada dia podem ser agents actius de l’amor. Per això, al final del dia podem repassar el que hem fet per veure si hem estat coherents amb el manament de l’amor. “¿Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests»”. (Mc 12,28-31)

Glosses per la vida quotidiana

Hem d’experimentar la felicitat de fer la feina ben feta. Cal ser més pacients del que habitualment acostumen ser. La impaciència ens esborra sovint l’enteniment. Hem de saber practicar la perseverança com a virtut que ens permet tenir la persistència per aconseguir en alguna cosa empresa. L’esforç continuat dona els seus fruits. Treballar bé és també una manera de demostrar que estimem als altres. Un treball ben fet és una demostració de consideració vers les altres persones. Hem de saber gaudir del treball ben fet, fent-lo i rebent-lo. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

 

Al llarg de la vida, se’ns presenten moments en què és imprescindible saber demanar ajuda, deixant de banda l’orgull que sovint ens fa creure que podem resoldre totes les nostres preocupacions en solitari. En aquest sentit, la pregària de petició esdevé un recurs valuós per expressar els neguits més profunds, ja que ens permet adoptar una actitud d’acolliment i preparar-nos per rebre el consol, l’ajut o el suport que realment necessitem. “En vos m’emparo, Senyor, que no tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me” (Salm 31(30) 2.5)

Glosses per la vida quotidiana

Existeix una dita popular que afirma que tal faràs, tal trobaràs, i la realitat sol confirmar aquesta sentència. Resulta difícil ser estimat si prèviament no oferim amor; de la mateixa manera, si no som generosos, és probable que rebem ben poc, i si ens neguem a perdonar, difícilment trobarem algú que ens perdoni a nosaltres. Malauradament, en el teixit de les nostres relacions sovint patim desenganys, ja que hem estimat, donat i perdonat sense obtenir sempre una resposta agraïda a canvi. Malgrat tot, la veritable pau en el cor neix de la certesa de considerar que hem fet allò que havíem de fer. “Sigueu compassius, com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6, 36-38)

El que diem i el que fem han d’estar units per la coherència. No poden haver-hi dissonància entre els fets i les paraules. Calen paraules per ordenar els nostres ideals i els pensaments; i calen fets per donar-hi solidesa. La consistència del nostre testimoniatge contribueix a generar confiança i respecte. La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que creiem. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan (...) En tot actuen per fer-se veure de la gent” (Mt 23,2-3.5)

La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un mer instrument per assolir el poder, perpetuar-s’hi o obtenir beneficis personals. Malgrat aquest ideal, en moltes societats occidentals, certs dirigents mancats d'escrúpols o de voluntat de servei han segrestat l'activitat pública fins a reduir-la a un exercici endogàmic de poder o una font de corrupció. Davant d'aquesta deriva, és necessari reivindicar una altra manera d'entendre la gestió col·lectiva que estigui realment centrada en els altres, en la recerca del bé comú i en la resolució dels problemes quotidians de la ciutadania. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la vida, esdevé fonamental mantenir una actitud de plena confiança amb Déu. Aquesta seguretat infon una profunda pau interior. És l’experiència de la providència que brolla de la certesa que l'acció divina intervé a favor d’aquells qui estimen i se senten estimats. En reconèixer que Déu ens proveeix, comprenem que cal lliurar-se a la pregària i confiar que la seva obra anirà sempre molt més enllà de les nostres capacitats humanes. La providència ens acompanya constantment i no ens abandonarà mai. “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca, troba, a tothom qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Més d'un cop hem sentit o hem dit l'expressió fer les paus. És una bona expressió que resumeix perfectament les actituds que calen tenir en l'ofici de la vida. Hem de saber reconciliar-nos amb les altres persones perdonant les seves ofenses. No hem d’exigir venjança o revenja pels mals que els altres ens hagin pogut infligir. El ressentiment no ens fa ser millors persones. La reconciliació ens allibera dels egoismes personals i ens apropa a l’encontre de la humanitat de l’altre. Dona pau i saviesa en el cor. “Ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena” (Mt 5, 23-24)

Glosses per la vida quotidiana

El temps de Quaresma serveix per trobar uns moments de silenci i repòs, dins del tràfec de viure, per descobrir o recordar allò que és important de fer. És temps de conversió. Es un moment per girar el nostre rostre cap a Déu i dir-li que volem fer la seva voluntat. El següent text de levític, tant important pels jueus de tots els temps, i assumit pels cristians ens recorda amb tota claredat quina és la seva voluntat. “No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble. No jureu en fals pel meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo soc el Senyor. No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler. No insultis un sord ni facis la traveta a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo soc el Senyor. En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom”. (Lv 19,11-15)

La pregària fora part de la vida cristiana. Els cristians tenim una pregària que resumeix l’essència de la fe: el Pare nostre. Aquesta pregària parteix del reconeixement de la gran fraternitat universal, tots som fills d’un Pare que està en el cel. Durant la Quaresma la pregària ens ajuda a viure aquest temps que l’Església ens demana la conversió de cor. La pregària quaresmal és més contemplativa, més silenciosa. No busca paraules, sinó presència davant del rostre de Déu. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu” (Mt 6, 6-7)

El temps de Quaresma ens ajuda a descobrir que estem necessitats de perdó, perquè no som petits déus sinó persones necessitades de reconciliació. Hem de saber fer les paus amb nosaltres mateixos i amb tots aquells que hagin pogut ofendre. La crida quaresmal a la conversió convida a revisar la pròpia vida, a reconèixer les febleses i a buscar un camí de renovació espiritual. "Reconcilieu-vos amb mi de tot cor - diu el Senyor - que soc clement i misericordiós" (Jl 2,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Hem de ser, simplement, bones persones. L'essència de la nostra existència rau, simplement, en la voluntat de ser bones persones, defugint el mal per centrar-nos a cercar el bé en cada gest i en cada instant. Hem d’apartar-nos de les males arts i dels embolics que confonen i enreden. Cal procurar ser nets de cor i transparents. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és ell el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15) 

 El temps de Quaresma se’ns presenta com una invitació profunda a l’ascesi a través del dejuni, les renúncies personals i diverses pràctiques orientades a educar l’esperit. Aquest període ens crida no només a la privació, sinó fonamentalment a compartir el pa, a obrir-nos a l’acollida de tothom i a cultivar un esperit de fraternitat solidària. La voluntat de Déu queda reflectida amb una claredat meridiana en aquest fragment d’Isaïes, el qual ens ofereix tot un programa d’actuació personal, lliure de qualsevol ambigüitat. "El dejuni que jo aprecio, ¿us penseu que és posar-se de dol durant un dia, abaixar el cap com un jonc, i ajeure's en la cendra vestit de sac? ¿D'això en dieu dejuni, un dia agradable al Senyor? L'únic dejuni que jo aprecio és aquest: Deixar anar els qui has empresonat injustament, deslliga els que tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, es a miques els jous de tota mena" Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí" (Is 58, 6-9)

Glosses per la vida quotidiana

La condició humana resideix en la nostra llibertat fonamental, una facultat que s'exerceix plenament quan triem de manera conscient entre el camí del bé i el del mal sense restriccions externes. Perquè aquesta elecció sigui genuïnament moral, l'individu només requereix un discerniment adequat que li permeti ponderar les seves accions amb claredat. En aquest procés, la consciència es la guia essencial per a cada acte, convertint-se en un jutge intern, ja que és impossible sostreure's de la vigilància constant que exerceix l'examen de la nostra pròpia intimitat. “L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú” (Sir 15, 17-18)

Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)

Les persones hem d’actuar amb la voluntat de fer el bé, impulsades sempre per un convenciment profund que neix del cor. Aquesta rectitud ens exigeix ser plenament sincers amb nosaltres mateixos, assegurant-nos que, en cada bona acció, el nostre propòsit real sigui la cerca del benestar de l’altre. No hem d’actuar per obtenir una satisfacció personal o un benefici propi, sinó per la gratuïtat de l’amor, que és el que dona sentit autèntic a la nostra entrega. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Glosses per la vida quotidiana

La diversitat social i la pluralitat d’idees, de formes de pensar i viure, són un bé a preservar. De la mateixa manera que cal defensar la diversitat cal saber dialogar per trobar els punts de trobada entre els diferents punts de vista. Gràcies aquest esforç de diàleg es pot forjar la unitat en benefici d’un bé superior, més enllà de les justes particularitats. En determinats moments i en determinades circumstàncies la unitat respectant la diversitat enforteix la societat. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres” (Lc 11,17)

La Quaresma és temps de penediment, és un bon moment per reflexionar el que som i fem per veure si som coherents amb el principi de l’amor al proïsme. Hem d’estimar amb tota la intensitat que mereix la dignitat de les persones. Cada dia podem ser agents actius de l’amor. Per això, al final del dia podem repassar el que hem fet per veure si hem estat coherents amb el manament de l’amor. “¿Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests»”. (Mc 12,28-31)

Glosses per la vida quotidiana

El camí cap a la felicitat neix de la tranquil·litat de l’esperit i arrela en la certesa profunda de saber que s’ha actuat amb rectitud. En arribar al crepuscle del dia, quan arriba el moment de fer balanç de les nostres obres, la pau sorgeix en descobrir que hem procedit amb justícia, que hem estimat des del respecte més sincer i que hem estat capaços d’acollir, amb generositat, les esperances d'aquells que ens envolten.

“Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 106/105,3-4)

Davant de tots i cada un de nosaltres, la vida desplega un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar els altres o que es presenten com una oportunitat per transformar el nostre pensament i modificar la manera com ens comportem. Sovint, a causa del tràfec diari o de les preocupacions per les mateixes cabòries, no som capaços de percebre aquests moments privilegiats. Per això, cal mantenir el cor obert i la ment desperta per descobrir aquestes situacions i convertir-les en veritables oportunitats per créixer i esdevenir millors persones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a mantenir la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem i treballem perquè ho siguin. L'esperança és una vivència que ens empeny a ser-ne testimonis i amb les nostres actuacions contribuir a alimentar la confiança d’aquelles persones que l’han perduda. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8

Ens cal trobar la saviesa en el transcurs de la vida per poder escoltar-la amb atenció, meditar-la profundament i, finalment, dur-la a la pràctica quotidiana. En aquest camí, és fonamental aprendre a descobrir les persones realment sàvies, aquelles que posseeixen un raonament sòlid i la capacitat de brindar un consell encertat. Tot i que la mundanitat ens temptarà constantment amb el miratge de falses savieses, l’exercici constant del discerniment serà el que aportarà la claredat necessària als nostres judicis. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-nos als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden lligar-nos impedint fer-nos propers a les persones. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

És fonamental ser pacients del que solem ser en el dia a dia, ja que la impaciència actua sovint com un vel que ens esborra l’enteniment i ens impedeix decidir amb claredat. En aquest sentit, hem de saber practicar la perseverança com una virtut essencial, la qual ens atorga la persistència necessària per assolir el bon resultat en qualsevol activitat que hàgim iniciat. Al cap i a la fi, és l’esforç continuat i sostingut en el temps allò que, tard o d'hora, acaba donant els seus millors fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança” (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fa el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això. “Ell es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els qui ensopeguen, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, manté les viudes i els orfes, però capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles”. (Salm 145,6-10)

És necessari que siguem més audaços en la nostra manera d'actuar. Hem de dir amb claredat el que pensem i viure de manera coherent amb les nostres creences més profundes. Només a través d'un testimoniatge sincer serem capaços d'anunciar la certesa que la vida s'imposa després de la mort i que l'esperança existeix sempre darrere de qualsevol sofriment. Per assolir aquest repte, cal desposseir-nos de la por o la vergonya i sortir al carrer amb una actitud amable per comunicar, a tothom qui vulgui escoltar-nos, la nostra identitat i el sentit de la nostra esperança. “Tingues fe i no tinguis por” (Mc 5, 36)

A vegades, la vida ens presenta situacions en què els esdeveniments ens sobrepassen fins al punt d'esgotar-nos anímicament, deixant-nos amb la sensació profunda de tenir l'ànima cansada. És precisament en aquests moments d'aclaparament quan es fa més necessari obrir l'esperit per permetre que la transcendència ens ofereixi el consol i el reconfort que ens cal. Per assolir aquesta anhelada pau interior, la pregària, la meditació i altres camins espirituals esdevenen eines valuoses i ajuts indispensables que ens guien en el procés de recuperació personal. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31(30),17-18)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Viure representa una joia autèntica on cada jornada ens regala petits instants, veritables epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a desxifrar el sentit més íntim de la nostra existència. L’esperit reclama trobar aquests moments de claredat en què tot el que ens envolta esdevé finalment comprensible, impulsat per raons profundes que actuen com el suport indispensable de la joia de viure. Aquestes vivències són moments il·luminats, de manera especial, pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)

Bon dia a tothom. Hi ha moments que podem desanimar-nos i pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Que davant de tantes injustícies tot continua igual. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible el canvi de la societat. La nostra impaciència ens impedeix veure com aquesta esperada transformació avança. No hem de buscar canvis radicals i espectaculars, al contrari. El canvi possible es fa present a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada per la transformació de la societat. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental ser coherents i que les accions reflecteixin allò que veritablement creiem. La vergonya no ha d’amagar les conviccions, s’han de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

La vida està plena de misteris. Hi ha preguntes que no sabem respondre. Però, no és el coneixement científic el que ens dona les respostes, necessitem un saber que brolla de la pròpia experiència de viure. Estic convençut que el trobament sincer amb els altres ens ajuda a trobar aquestes respostes. Després, la vivència de sentir-nos compromesos solidàriament amb les seves causes i esperances ens ajuden a comprendre millor el sentit de la nostra vida. “Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne” (Mt 11,25)

Trobar la saviesa a la vida és essencial; hem d'escoltar-la, meditar-la i posar-la en pràctica. Cal saber reconèixer les persones realment sàvies, les que tenen un raonament ferm i donen bons consells. Encara que la mundanitat ens ofereixi falses savieses, el discerniment serà la nostra eina per prendre decisions clares i encertades. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu” (Salm 37(36) 30-31).

Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5

Hem de ser misericordiosos. És un mot que sembla antic, com beat i per això no aixeca passions. Penso que cal tornar a recuperar el seu sentit profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a acollir al cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix l’experiència misericòrdia. Déu es fa comprensible a través d’aquest amor incondicional.

“Compadiu-vos de mi, Déu meu,
Compadiu-vos de mi.
Em vos trobo refugi,
m’acullo a l’ombra de les vostres ales,
fis que passen aquests mals”
Salm 57(56),2

Glosses per la vida quotidiana

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar i entendre la nostra realitat, trobar-ne el sentit i orientar el que hem de fer en la vida. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La lectura, meditada i contemplada, la reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

 

És fonamental que les persones adoptem una major flexibilitat en els nostres judicis i comprenguem, com a criteri general de valoració, que la dignitat i la consideració humana s'alcen sempre per damunt de qualsevol llei o norma. Aquesta premissa hauria d'actuar com la guia que orienti la nostra consciència, substituint el compliment rígid dels preceptes, ja que l’acatament cec de la norma acaba per esclavitzar el cor. Les lleis humanes són una creació de les persones, el seu propòsit inherent ha de ser el servei als individus. Per tant, les regulacions han de funcionar com a eines per afavorir les relacions interpersonals i humanitzar la societat, ja que perdre aquesta perspectiva només serveix per empresonar la llibertat i limitar el seguiment de la recta consciència. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per el repòs del dissabte” (Mc 2,27)

 

Creure, no és fugir del món; però si viure-hi d’una altra manera. Tot sovint experimento incomoditat amb els ideals mundans. Molts d’ells no els trobo coherents amb les meves creences. . Considero que tot aniria millor si practiquéssim uns altres valors, més orientats a fer la humanització de les persones. Per això lluito per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula.” (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de l'existència, sovint ens trobem davant l'interrogant sobre el sentit de tot plegat, una qüestió que té la capacitat d'ocupar bona part del nostre temps i que, depenent de les respostes que anem descobrint, ens pot arribar a deixar profundament desencantats. Davant d'aquest buit, estimar a fons sorgeix com una via poderosa per resoldre el dilema, ja que potser, si ens plantegem aquestes mateixes preguntes mentre estimem, descobrirem que cada resposta adquireix un sentit completament nou i transformador. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 36,10)

Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida i en tingueu a desdir” (Jn 10,10)

Glosses per la vida quotidiana

Gran part dels conflictes que afligeixen la nostra societat neixen en l'interior de l'ésser humà. Són precisament les actituds marcadament egoistes, la manca de solidaritat entre els individus i una notable duresa de cor davant el patiment aliè les causes que s'entrellacen per explicar les traves constants en el procés d'humanitzar el nostre entorn. Aquesta absència d'amor en les relacions humanes esdevé un obstacle estructural que només pot superar-se mitjançant una autèntica conversió del cor. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern per a tothom.“Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15) 

Cal ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure joiosament aquests instants de glòria quotidiana.“La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cant.” (1Sa 2,1) 

La vida cristiana no s'ha d'entendre com una experiència limitada per prohibicions o privacions mancades de sentit, ja que per ser creient no resulten imprescindibles els rituals complexos ni les escenificacions massa florides de la fe. Ben al contrari, cal proclamar una vivència senzilla que neixi de la confiança profunda en la manifestació de Déu que és amor. Aquesta estimació esdevé una força capaç de transformar-ho tot, de renovar l'esperit i de crear autèntics lligams de germandat entre totes les persones.

“Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu”.
(Salm 40, 7)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és font inesgotable de vida, fins al punt que qui no estima roman en un estat de buidor equiparable a la mort. Aquesta capacitat d’estimar no només humanitza, sinó que proporciona una experiència genuïna de la transcendència, esdevenint l’aliment essencial que nodreix la vida interior de les persones i dona sentit a la seva existència. A través de l’amor ens agermanem, establint vincles que superen les barreres individuals per construir una comunitat basada en l'afecte i la comprensió mútua. La responsabilitat de l’ésser humà no resideix en la fermesa de les seves creences o dogmes, sinó en la qualitat i la mesura de l’amor que és capaç de manifestar cap als altres. “Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

Davant la necessitat de prendre decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir amb calma per tal de contrastar les nostres futures accions amb els principis que ens ordenen la vida. Un camí per assolir aquesta reflexió és la pregària que ens situa amb humilitat davant el judici de Déu, entenent que tota acció humana d'importància hauria d'estar precedida per moments de recolliment i pregària sincera. "Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar" (Lc 6, 45-46)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor als altres és la clau de volta que dona sentit a la vida dels cristians. Gràcies a l’estimació, vivim. No podem estar en pau amb nosaltres mateixos si consentim que hi hagi persones que pateixin qualsevol tipus de necessitat. "Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem als germans. Qui no estima continua mort" 1Jn 3,14

La presentació tradicional de l’adoració del mags d’Orient és un elogi a la diversitat. La tradició popular transmet la idea que el cristianisme és una religió oberta a la diversitat de pobles i cultures. Per la seva part, el relat evangèlic de l’Epifania també mostra com els mags, saviesa i enteniment, adoren a un nen que és llum del món. Cada persona, des de la seva realitat, ha de fer com els Mags d’Orient i llegir els signes de la creació i en la història la presència de Déu entre nosaltres. Déu, la Paraula, es va fer persona i habita entre nosaltres. En aquest dia d'Epifania he demanat als Mags d’Orient que ens portin a tots el que es diu en el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”.
Salm 72(71), 1-5

Les persones hem de mantenir-nos atentes i preparades per saber llegir els signes del nostre temps. Cal que tinguem tots els sentits ben desperts per assolir una comprensió profunda de tot allò que està passant al nostre voltant i, així, poder descobrir aquelles persones que tenen una necessitat real de ser estimades. En aquest camí de vigilància atenta, no podem permetre'ns el luxe d'adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllant” (Mt 24,46)

Glosses per la vida quotidiana

Amb l'arribada d'un nou any, moltes persones aprofiten aquest ocasió pe plantejar-se bons propòsits, tot i que qualsevol moment del calendari resulta idoni per transformar la pròpia vida. L'etapa que acabem de deixar enrere esdevé una oportunitat valuosa per reconèixer un model d'existència que ja ha mostrat els seus límits. En aquest sentit, és fonamental aprendre de l'experiència viscuda i ser conscients que, sovint, havíem estructurat el nostre dia a dia sobre uns principis febles i volàtils. Ara se'ns presenta l'ocasió de construir, al llarg d'aquest temps que encetem, un horitzó diferent fonamentat en valors renovats que ens permetin aprofitar plenament aquesta nova oportunitat.

“Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació”.
(Salm 67/66, 2-3)

L'expressió predicar en el desert ens resulta del tot familiar, ja que habitualment la vinculem a l'acte de parlar sense ser escoltats o a la frustració de comprovar que les nostres paraules no troben cap ressò. La frase també pot ser entesa com un elogi a una forma de procedir molt determinada, on el desert esdevé l'escenari privilegiat del silenci. És gràcies a aquest recolliment que les idees troben l'espai necessari per ser meditades i poden madurar tant en el cor com en la ment. Davant del soroll constant que caracteritzen el món modern, el silenci ens convida a recuperar el sentit de la vida i a destriar allò que és realment essencial. En aquest context, la cerca del silenci es transforma en un sender necessari per endinsar-nos en el nostre propi desert personal, convertint l'absència de soroll en una eina de descobriment interior. “¿Què dius de tu mateix? Sóc una veu que crida en el desert” (Jn 1,22-23)

Glosses per la vida quotidiana

La litúrgia dels dies de Nadal ens presenta el triomf de la llum sobra tota foscor. La metàfora de la llum és prou entenedora per il·lustrar-nos que sense ella aniríem a les palpentes. Avançaríem sense saber on anem perquè la foscor ens privaria veure-hi. L’amor als altres és la llum que ens permet caminar veient-hi i avançar sense ensopegar. Qui no estima està a les fosques. “Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca”.(1Jn 2,9-11)

La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. No es tracta de fugir del món, però sí de viure-hi amb unes actituds renovades per cercar allò que és vida i font d’amor als germans. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)

Les festes de Nadal ens porten a assaborir el sentit pregon de la fe. Tots aquests dies són una contemplació del que és la fe i el que significa creure. La llum i la vida s’ha fet present entre nosaltres i ens exigeix el nostre compromís a partir de la quotidianitat per ser-ne testimonis. En aquests moments de tanta incertesa, de manipulació de la veritat i d’individualismes que odien als altres, ens cal trobar de nou la llum que es font de sentit. “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la” (Jn 1,1-5)