La nit dels morts vivents

Demà és el dia de Tots Sants i demà passat la festa dels Sants Difunts. La secularització natural de la societat a dut a matisar el sentit cristià de les festes. La banalització comercial també ha fet forat introduint una celebració culturalment estrangera del Halloween a la vigília del dia de Tots Sants que en alguns moments sembla haver desplaçat la tradicional i popular castanyada.

El Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta estesa en els països anglosaxons. En aquests països, quan es consolidà el cristianisme i el primer dia de novembre es celebrava la festivitat de Tots els Sants el dia 31 d'octubre es celebrava el All Hallows Eve que vol dir vigília de tots els sants. Aquesta expressió, a Escòcia, derivà en el terme Halloween.

La festa, no el nom, té el seu origen en una festivitat cèltica coneguda com Samhain, paraule derivada de l’irlandès antic que significa fi de de l’estiu. La festa del Samhain es celebrava el final de la temporada de collites en la cultura celta i era considerada l’inici de l’any nou. En la cultura celta es considera que la línia que unia el món present amb l'altre món s'estrenyia amb l'arribada del Samhain i això permetia als esperits passar d’un món a l’altre. De tal manera que les persones convidaven als seus avantpassat eren convidats i homenatjats mentre que es feien cerimònies per allunyar els esperits nocius. D’aquella època ha perdurat l´’ús de vestits i màscares com a recurs per espantar als esperits malignes. La festa celta del Samhain era un moment per fer recomptar els aliments i el bestiar que es tenia per tal de preparar-se per l'hivern.

El fet que aquesta festa hagi arribat a Catalunya imposant-se amb força és, en certa mesura, gràcies a l'enorme desplegament comercial i la publicitat engendrada per la indústria de comunicació nord-americà. El Halloween és una mostra més de la colonització cultural que causa els medis de comunicació amb l’ajut dels interessos comercials. Qui més que menys té la imatge cinematogràfica de nens nord-americans corrent entre cases amb jardins de gespa ben segada disfressats de follets, fantasmes i dimonis, demanant dolços i llaminadures. Una altra forma de viure aquesta tradició, en el dia que els difunts venen a visitar els seus familiars, es posar una espelma a la finestra de les cases per cada difunt que hi hagués en la família. Les espelmes eviten, així es creu, que els esperits molestin als seus familiars, però si no era així els esperits pertorben la i provocaven terribles malsons.

Mentre tant alguns catalans ben segur que reviurem la tradició secular, molt pròpia de la nostre identitat i tarannà de fer una castanyada, prendre uns boníssims panellets, degustar uns magnífics moniatos i veure un bon moscatell. Si bé la tradició hauria marcat fer tot aquesta ingesta el dia 1 de novembre, s’ha trasllat unes poques abans. A la nit de transició entre el 31 d’octubre i el primer de novembre. Que cadascú gaudeixi amb allò que creu que ha de fer, però en tot cas, que tothom sàpiga el que fa i perquè ho fa. Per cert, si algú es vesteix de zombi o practica qualsevol ritus vudú, per fer favor no em molesti, sóc molt espantadís.