Recentment he hagut d’escriure un article sobre la declaració del Concili
Varticà II Dignitatis humanae sobre
la llibertat religiosa. Rellegint els documents conciliars i altres reflexions
he copsat la importància que el Concili donà al fet de la llibertat. Els
cristians som persones lliures, perquè la llibertat es troba arrelada en la
matriu de l’experiència creient i forma part de la Bona Nova proclamada a la
societat: la memoria passoinis, mortis et
resurrectionis Christi.
La fe cristiana és un exercici constant d’aquesta memòria perquè confessa
el valor màxim de l’amor de Jesús. Qui proclamà que creure en Déu és estimar
plenament als que es troben en als marges de la història, als qui semblen no
comptar per res, els perdedors dels triomf social, els perseguits i marginats,
els exclosos i empobrits, els oprimits i rebutjats. Conèixer a Déu, com a
resultat de l’experiència creient neix de la vivència d’un amor sens límits que
aporta esperança als qui no en tenen, es senten fracassats o exclosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada