Tot sovint les persones podem expressar un torbament que ens entristeix. "¿Per què aquesta tristor ànima meva?,
¿Per què aquest torbament?" (Sl 42). Pels creients aquesta situació fot ser resultat d el’experiència del pecat. Hem de reconèixer els nostres pecats.
Els nostres judicis, les nostres accions necessiten de la llum de Déu. Però hem
d'estar confiats. En primer lloc Déu ens perdona. "Quan les nostres faltes ens aclaparen, vos ens les perdoneu"
(Sl 64). Déu és misericòrdia fidel. Ell es ràpid pel perdó i no ens deixa
abandonats. Des de la nostra tristor rebem el seu perdó en forma de llum que il·lumina el camí. Així sabem que Ell ens estima i ens guarda de tot mal. Per
més que estiguem entristits per les nostres culpes el Déu del perdó ajuda a
vèncer el pecat. Els nostres judicis són limitats, imperfectes i, en moltes
ocasions, contraris a l'amor de Déu, però Ell sempre està al costat nostre.
El segon motiu de la nostra confiança és l'heretat de Déu. Després de fruir
el seu perdó Déu ensenya el camí de la salvació. Cert que coneixem el pecat,
alló que no es grat als ulls de Déu, la condició pecadora ens fa prendre
consciència d'alló que desagrada a Déu, però ell ens envia la llum que ens treu
de la fosca. La referència de salvació és el seu amor manifestat en Jesús. Per
això que la pregària després de prendre consciència dels nostres pecats és com
la del salmista: "Déu meu la muralla
que em salva sou vós, ¿per què m'abandoneu?...Envieu-me la llum i la veritat;
que elles hem guiïn" (Sl 42). Aquest set de Déu ens permet vèncer la
nostra condició pecadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada