A mesura que s’acosta el dia de
les eleccions i les enquestes electorals provoquen en alguns més neguits que
alegries, Pedro Sánchez endureix el seu discurs contra els independentistes.
Aquesta darrera setmana hi hagut vàries perles informatives que han mostrat el
rostre més autoritari del dirigent del PSOE. En unes declaracions publicades el
dia 30 d’octubre afirmà: “en Cataluña no se
va a dar nunca la independencia. El independentismo es un "movimiento a
contracorriente”
(declaracions recollides en varis medis). El mateix dia a
Tarragona afirmà “la independencia
no se va a producir" en Cataluña, no sólo porque no sea constitucional o
porque la comunidad internacional no la reconozca, sino porque "los
propios catalanes" no la quieren” (recollit de
diferents medis). Sorprèn la rotunditat de Pedro Sánchez quan afirma que els
catalans no volen la independència. ¿Com ho sap?. La millor manera de saber-ho
es permeten una consulta legal i pactada. Llavors, i només llavors, sabrem el
que pensen els catalans.
Una altra perla de l’aprenent
d’estadista. Per si el que havia dit no fos prou convincent, Pedro Sánchez
descartà la independència a Catalunya, fins i tot en el cas que els
secessionistes fossin majoria. Ha descartat un possible referèndum a Catalunya
fins i tot si en unes eleccions hi hagués majoria absoluta de vots
independentistes (entrevista amb Carlos Alsina, Onda Cero). Penso que aquesta
rotunda afirmació és total pròpia d’una persona autoritària, en la mesura que
nega l’evidència del joc majories i minories. Pedro Sánchez ha destapat el seu
rostre i sota la màscara d’un aprenent d’estadista apareix un polític
autoritari. La frase “si el
independentismo no hace autocrítica, será difícil el diálogo” (entrevista a La Vanguardia, 3 novembre) em recorda als processos d’autocrítica
propiciats per l’estalinisme on els acusats, abans de ser sentenciats a mort,
havien de fer autocrítica. ¿No hauria de fer també autocrítica el president del
Govern espanyol? A Pedro Sánchez se li pot recordar la dita evangèlica: “hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i
llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà” (Mt
7,5).
¿Quina confiança mereix una
persona que té aquesta pensament? ¿Els partits catalanes independentistes han
de seguir confiant en ell? ¿Es pot confiar amb Pedro Sánchez, persona que
afirma que es passarà pel forro l’opinió de la majoria dels catalans, si
resulta que no li agrada el que pensen? Aquestes declaracions de Pedro Sánchez
han de fer meditar molt bé l’estratègia a seguir en el Congrés de Diputats
alhora de decidir qui és president del Govern d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada