Anticossos sinodals

És temps sinodal. Hi ha moltes expectatives sobre el Sínode extraordinari de l’Església catòlica sobre la família. No és per menys perquè hi ha tensions en l’ambient. El papa Francesc ha volgut situar en l’agenda sinodal unes realitats que són vives en les nostres societats i els anticossos s’han posat en marxa. El debat viu que els temes sinodals ha obert manifesta el darrera fons real del que passa a l’Església catòlica: ens trobem davant d’un nou procés d’aggiornamento liderat pel propi papa Francesc. Sens dubte, el papa actua amb astúcia i habilitat jesuítica. No hi ha espai a la improvisació.

Els sectors eclesials tradicionalistes estan reaccionant defensivament davant l’apertura de pensament que aporten alguns dels punts de vista incorporats a les discussions sinodals. La reacció d’aquests sectors és important, fins al punt que alguns cardenals han manifestat que tot el que s’ha fet públic sobre el Sínode són només esborranys, "no reflecteix la riquesa del debat" i que hi ha discrepàncies sobre els temes polèmics. Per això, en opinió d’aquests sectors es generen “expectatives excessives a qui pugui pensar que ja existeixen solucions per a qüestions tan problemàtiques". Fins i tot, aquests cardenals han arribat a dir, en relació al document  Relatio post disceptationem, fet públic pel cardenal Péter Erdo, on es resumeixen les 256 intervencions dels pares sinodals, que "tal com està escrit el document dóna a entendre que hi ha acord sobre coses en les que en realitat no hi ha acord".

És innegable que l’activitat pastoral de l’Església ha de donar resposta a temes com l’acolliment eclesial a les parelles del mateix sexe, els nous models de família o la participació en la comunió dels catòlics divorciats i tornats a casar. Són una realitat indiscutibles, no només perquè es donen en les nostres societats, sinó perquè estan presents a l’interior de la mateixa Església i els catòlics que les viuen volen sentir-se eclesialment acceptats. El Sínode és el gran moment per trobar aquestes respostes. És evident que no hi ha hagués solucions ràpides ni fàcils. Per algunes intervencions sinodals s’evidencia que es respira un altre to, un altre llenguatge, una mirada més orientada a la comprensió d’aquestes situacions que al càstig. És un canvi d’accent alhora de mirar aquestes situacions. Es tracta de reflexionar sobre els aspectes positius més que dels negatius. Aquesta actitud resumeix el que públicament ha defensat públicament el papa Francesc: “¿si una persona cerca Déu i fa el bé, qui sóc jo per jutjar?”. Molts catòlics confiem amb el bon guiatge del Papa i confiem que el treball sinodal representarà una decidida anada de l’Església a trobada amb el món.