Fa molts pocs dies les comunitats
jueves de tot el món, també entre nosaltres, han commemorat el record de la
Shoah. L'Holocaust es el símbol màxim de la barbàrie humana. L'aniquilació
sistemàtica de jueus, juntament amb altres col·lectius com gitanos,
homosexuals, testimonis de Jehovà; evidencia fins a quins extrems l’ésser humà
pot odiar i provocar el sofriment. Els plans d'extermini nazis només foren
possible perquè crearen unes condicions mentals que permetien explicar tal
barbaritat criminal. L’estratègia de l'odi s'articulà sobre la base de la
negació de la condició humana dels homes i dones deportats als camps
d'extermini. L’odi als jueus, com a persones i poble, es convertí en negació de
la seva condició humana.
La visió de les imatges dels
empresonats en els camps d'extermini que es poden veure en els memorials i
museus de la Shoah mostren la capacitat destructiva dels nazis. Les mirades de
persones reduïdes a la negació de la condició humana no provocaven cap
compassió dels seus botxins. Aquest no podien compartir la passió dels
empresonats. No hi havia cap oportunitat a compartir el seu dolor. El seu
sofriment era negada sistemàticament negat. Aquesta negació de la humanitat de
l'altre fou el recurs mental emprat pels nazis per tranquil•litzar la seva
consciencia davant la mirada del sofrent.
Tenim la responsabilitat de no
oblidar mai la Shoah ni el sentit profund de l'holocaust. Res ha de propiciar
perdre la compassió al sofriment d’un poble i d’unes persones. El dolor del
passat és memòria viva per no perdre la sensibilitat al sofriment del present.
Commemorant la Shoah en sentim solidaris actius amb la construcció de la pau.
No podem oblidar la Shoah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada