Som
el que manifestem perquè ens podem considerar hereus de persones que ens han
precedit. Els que vivim el temps present actuem, en part, d’administradors del
que altres persones han fet. En el mateix instant que el present esdevé
projecte de futur per generacions venidores. Aquest fil de imperceptible de
continuïtat aporta significats per comprendre el que ha passat i per donar
sentit al per vindre. El filòsof Josep Ferreter Mora considerà que els catalans
ens sentim segurs de nosaltres mateixos quan tenim consciència del que estem
fent i del que hem fet, tant individual com col·lectivament. Cal remarcar que
aquesta reflexió, força il·luminadora pel temps actual, fou escrita pels anys
40 del segle passat.
Els
catalans tenim una societat tradicionalista. Sense prejutjar que aquest
enunciat comporti una orientació política determinada. El tradicionalisme
català no és cap sistema de pensament, sinó més aviat una manera d’estar en la
vida i una forma de comprendre el paper dels catalans en la història. Els
catalans estimem la història de les nostres institucions i considerem que la
tradició connecta justament el passat, il·lumina el present i es projecta cap
el futur. El passat no es pot considerar com un anacronisme o una peça d’antiquari,
sinó una realitat plena de sentit que s’estima, es respecte i es vol preservar.
El tradicionalisme no és cap reivindicació acrítica del passat, ni una renuncia a la seva reinterpretació a la llum del present. Qui tingui aquest enyorament de la tradició com a reserva immòbil no ha comprés el valor social que aquella té pel canvi de la societat. La defensa del tradicionalisme no comporta alinear-se amb les visions tancades de la societat. Les persones d’avui administrem amb cura la tradició; però també som responsables de fer-la dialogar amb el present. Gràcies a aquest diàleg el passat s’acosta cap al futur, amb noves visions i comprensions a través del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada