L’evangelització forma part del nucli central de la identitat cristiana i
eclesial. A més, davant el retrocés de la rellevància social del cristianisme,
l’evangelització és formula com una nova missió eclesial pels propers anys.
Les grans qüestions associades al projecte evangelitzador poden
expressar-se com a elements d’un projecte comunicacional: credibilitat de l’evangelitzador
alhora de transmetre les creences i vivències; fer-ho de manera entenedora per
qui ha de rebre l’anunci de la Bona Nova; el contingut del missatge, en aquest cas
la Bona Nova de l’Evangeli; adequar el missatge a les característiques dels
diferents receptors; organització de les diferents respostes que suscita el
missatge, etc... No tots els cristians entenem aquests elements de la mateixa
manera ni els hi donem la mateixa importància. És per això que avui a
l’Església no hi ha un sòl projecte evangelitzador, sinó una pluralitat de
propostes evangelitzadores.
Per alguns cristians, generalment identificables per la seva ubicació en
llocs claus de l’estructura eclesiàstica, el projecte evangelitzador és
relativament autònom del conjunt de paràmetres culturals (preocupacions,
esperances, conviccions, identitats, etc...) dels possibles receptors;
d’altres, generalment persones partícips de comunitats cristianes, l’evangelització
només pot partir, precisament, d’aquest factors i la credibilitat de l’anunci
es dóna a partir de la coherència del testimoniatge de les creences profundes.
L’evangelització continua movent-se entre dos models contraposats: creure
que la Bona Nova es pot anunciar, primer condemnant el món per afirmar, tot
seguit, que només en l’església hi ha la salvació i que només uns pocs tenen la
interpretació d’aquesta evangelització. O, amb més modèstia històrica,
testimoniar, allí on sigui possible i posant-se en les sabates de l’altre, que
els cristians tenim unes creences i unes vivències que experimentem com
alliberadores i, per tal de confirmar aquesta evangelització, ens apleguem en
unes comunitats (fraternitats alliberadores) on això s’intenta viure.
Personalment, m’apunto al segon model.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada