Algunes persones tenim la sensació
de que la nostre societat no se’n surt en solucionar o gestionar els seus
problemes. Percebem que els instruments que ens havíem dotat són limitats per
trobar les respostes que ajudin a resoldre les dificultats d’avui. Les desigualtats,
no només no desapareixen sinó que
s’incrementen. Les desigualtats són creixents entre rics i pobres, hi ha noves
formes de pobresa urbana, disfuncions en el sistema d'igualtat d'oportunitats,
exclusions socials associades a l'origen ètnic, desajustos territorials
associats al desenvolupament desequilibrat. Creix el nombre de persones que han
vist reduït de forma dramàtic el seus benestar i augmenta la desesperança en
l’esdevenidor.
La crisi econòmica, en tota la seva
gran dimensió, a més de generar injustícies socials, ens evidencia una greu
crisi moral per haver situat el guany econòmic desmesurat o l’eficiència
econòmica per davant d’altres consideracions. Hem convertit en virtut la
recerca del bé material. No estem acostumats a fer judicis morals sobre les
coses. El contrast d’un decisió política s’ha habituat a fer-se sobre el seu
cost, poques vegades sobre si ella contribuirà a millorar la societat, a fer-la
més justa, a vèncer les desigualtats. La visió economicista a sostret el judici
moral de l'acció de govern. Aquest situació afecta al mateix sentit del
projecte humanístic de tota cultura emancipadora. No podem seguir esperant unes
solucions que no arriben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada