Preguntes que perduren

Pot semblar una obvietat, però cal insistir que el capitalisme no és un sistema polític; sinó un model de desenvolupament econòmic que, al llarg de la seva existència, ha conviscut amb diferents tipus d'organització del poder polític. En el darrers anys, les societats occidentals han buscat compaginar aquest model de desenvolupament amb diferents cultures polítiques. El fracàs dels països organitzats sota la cultura política i un desenvolupament dictat per les idees socialistes, ha aprimat el ventall de possibilitats pel pensament polític inspirat per l’ideal socialista. En qualsevol cas, i al marge dels errors històrics, les preguntes que ens podem formular són les idèntiques a les fetes al llarg de la recent història de la humanitat: ¿com el model econòmic pot generar menys injustícies i desigualtats, sense disminuir-ne de la seva eficiència? o ¿quin és el sistema polític millor per servir al interès comú?.

Totes aquestes preguntes continuen vigents i són més pertinents que mai perquè les disfuncions econòmiques han estat font de moltes injustícies i noves desigualtats. La defensa de la llibertat i el respecte a la diversitat no poden generar desigualtats socials i alterar la cohesió de la societat. Per evitar que això sigui així, la socialdemocràcia ha procurar tornar al seus fonaments originals. Però aquest retorn als orígens no pot interpretar-se com una crida al fonamentalisme polític. Aquesta tornada als moments inicials exigeix un pensament polític creatiu per evitar qualsevol forma de dogmatisme. En aquest procés, cal defugir d’esdevenir una versió política de l'integrisme religiós.

La responsabilitat de la socialdemòcrata és avui afirmar-nos hereus d'una tradició de pensament i cultura política que neix com a resposta moral a les injustícies socials. Volem renovar aquesta tradició política, no per afirmar acríticament els seus principis sinó per ajustar-los  a la nostra realitat i respondre als mateixos reptes morals que els primers socialdemòcrates. El temps canvia les estratègies i els camins polítics, però no altera les consciències i l’esperit de revolta davant les injustícies socials. Seguim fent-nos les preguntes de sempre i volem trobar noves respostes. Mirem endarrere per sentir-nos partícips d'una esperança de la humanitat i hereus dels seus combats contra la injustícia. Però bàsicament mirem al present a fi de identificar les noves injustícies que reclamen la nostra atenció i exigeixen noves respostes que ens permetin progressar cap un futur millor.