La esferificació de la política

L’esferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada William Julius Syplie Peschardt l'any 1946 i popularitzada per Ferran Adrià. Aquesta tècnica tracta de presentar una preparació alimentària líquida en forma de petites boletes que es trenquen en mastegar-les, deixant sortir tot el líquid. Molts aliments poden sotmetre’s a aquesta tècnica de tal manera que al final, tot perdent la seva aparença inicial ja que ha esdevingut una boleta líquida,  segueix tenint el mateix saber. En els darrers temps, alguns partits estan assajant l’esferifcació permanent de la política. Podem veure alguns exemples.

El primer té a veure amb l’existència de pactes secrets dins d’un context de política democràtica que es pressuposa que hauria de ser transparent. Però no és així. VOX fa públic el seu pacte secret amb el PP. La segon consideració té a veure amb el no pacte, encara, entre PSOE i Podemos per la governabilitat. El primer necessita del segon per poder constituir govern, però dol i no vol. És difícil establir un govern de coalició, tot i que es camufli com a govern de cooperació, quan el partit dominant, PSOE, vol situar al secundari, Podemos, en una actitud subordinada. Així no pot funcionar mai una coalició. Enèsima picabaralla al Parlament entre JxCat i ERC per una proposta d’ILP al Parlament de Catalunya. On hi cabria esperar unitat estratègic hi ha desavinences i tensions continuades. Es fan eleccions i alguns dels càrrecs electes decideixen renunciar a recollir l’acte de diputat, eurodiputat en el cas de Borrell, o de regidor, Albert Civit a l’ajuntament de Barcelona, o dimiteix perquè no és escollida alcaldessa, Manuela Carmena. Tots ells fracturen la relació de confiança entre electors i elegits manifestada a través del vot. La política, certament, s’està esferificant per moments. Res és el que sembla.

Eixamplar la base independentista

L’independentisme està en un dilema des de fa bastant de temps. Té un sostre de vidre que va més enllà de les traves i continuades argúcies de l’Estat contra la possibilitat de fer una consulta pactada. Hi ha moltes limitacions internes dins de la pròpia societat catalana que dificulten el creixement de la massa crítica a favor de la independència. Si no som més, al menys dels que diuen les enquestes d’opinió, no podrem intentar que l’Estat accepti com inevitable la celebració d’un referèndum sobre la relació Catalunya-Espanya. Mentre no s’eixampli la base independentista, no s’avançarà en aquest sentit i, em dóna la impressió, que la societat catalana quedarà atrapada en les seves limitacions que, podrien paralitzar-la més del que ens pensem.

El camí per eixamplar la base independentista és senzill però requereix un treball pacient d’explicació de pluja fina. Per trencar aquest sostre de vidre cal aconseguir que cali en la societat les avantatges econòmiques i socials que comportaria que Catalunya fos una estat independent. Explicar-ho no és una fer una exaltació amarada d’esperit patriòtic, al contrari. Cal explicar a la ciutadania les dades, l’anàlisi social i els números econòmics a partir dels quals es justifica l’aspiració de la independència. Certament, la independència per moltes persones és aspiració no ideològica. Moltes persones pensen en la independència com una possibilitat per millorar i transformar una realitat que es considera adversa. S’ha d’associar més la independència al sosteniment de l’Estat del Benestar, al combat contra la precarització laboral, l’encariment del preu de l’habitatge i la gentrificació d’alguns barris de les grans ciutats, el sosteniment de les pensions i la millora de la qualitat de l’educació. El binomi benestar i independència hauria de ser indestriable en la voluntat de canviar la relació Catalunya-Espanya.

Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“La Regla de sant Benet, en establir l’horari i les activitats dels monjos, no concreta res d’específic sobre el lleure. Es tracta, òbviament, d’un concepte aliè a l’univers mental de l’autor i dels destinataris de la Regla. Això no vol dir que sant Benet no tingués en compte el caràcter trencadís de la naturalesa humana.

En efecte, en molts llocs de la Regla es pot copsar la delicada atenció del legislador envers els monjos d’esperit feble, o de salut primparada, o envers aquells que, per raó del servei que els és encomanat, han de suportar càrregues més feixugues que la resta de germans. El lema «que ningú no es contristi a la casa de Déu» (RB 31, 19) presideix l’organització del monestir de Benet, un lema que respon a l’admirable discreció amb què el sant patriarca dels monjos estableix totes les coses, fins les més menudes, de la casa de Déu”. Fra Lluís Solà, monjo del Monestir de Poblet publicat el 24 juny 2019

“Aquest dinar a l'hora sisena s'haurà de continuar fent si tenen feines al camp o la calor de l'estiu és massa forta, i que estigui a la providència de l'abat. I que ell ho reguli i ho disposi tot de manera que les ànimes se salvin i que, allò que fan els germans, ho facin sense murmuració justificada”. Del Capítol quaranta-u de la «Regla de sant Benet», «A quines hores s'ha de menjar»

“La vida fraterna té de per ella mateixa una forta dimensió evangelitzadora i, a més, constitueix un gran suport en els moments de feblesa. Però no és fàcil. Només la força

de l’Esperit ens pot atorgar de construir cada dia la vida fraterna” P. Abat Josep Mª Soler, 7 setembre 2008

Revetlla de Sant Joan

Un dia com avui, la celebració festiva del dia és lluminosa i omple de foc i llum la nit que, lentament, comença a guanyar temps el dia. Les festes de la nit de sant Joan, molt pròpies de la tradició mediterrània, evoquen l’obstinació de les persones a no deixar-se arrabassar la llum vençuda per la foscor. La relació entre el solstici d’estiu i el foc és molt vella. Les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres. Aquesta costum ha esdevingui tradició i ha pervingut fins el dia d´avui sobrevivint diversos contextos culturals: la cristianització, el domini àrab i el domini d’alguns patrons culturals poc amables a les tradicions populars. El fet és que la tradició dels focs es manté ben viva gràcies al contingut social, col·lectiu i cerimoniós que porta implícit.

El foc expulsa els mals esperits, purifica, protegeix i regenera. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada, amb tota mena d’andròmines combustibles. De petit, anava de casa en casa demanant objectes vells de fusta per encendre la foguera de la cantonada dels carrers Entença amb Sepúlveda a Barcelona. El foc convoca i uneix, i les persones ens apleguem cantant o ballant al seu voltant. Fins i tot, el més atrevits gosen saltar-hi per sobre o trepitjar les brases. Cal ser molt valent i convençuts per fer-ho. Tot això s’està perdent. La revetlla ha tret protagonisme al foc purificador dels mals esperits i alguns dels pocs que quedaven s’estan prohibint pel risc real d’incendis. El gran foc perdura en el record, però ben segur que perviviu edulcorat pels coets que inunden de color el cel i els petards de tota mena que omplen de gatzara infantil les revetlles.

Crec que aquesta cançó poema de Joan Manual Serrat capta el sentit profund d’aquesta festa de la revetlla de sant Joan.

Un vespre quan l'estiu obria els ulls

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit

de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire de les llàgrimes

que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida,

no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer

i s'han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s'hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els 'nanos' collint llenya per carrer.

Corren.

Com jo abans corria.

Els crido i em miren

com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d'on pugui, com ahir,

com si no n'hi hagués d'altra.

Jo he sigut com vosaltres.

No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les places

aniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nit

de Sant Joan.

Glosses per la vida quotidiana

Totes les persones formem part de la gran família de la humanitat. Fins el punt que la pregària més estesa, el Pare Nostre, identifica a Déu com el pare de tots. Aquest reconeixement afirma la nostra filiació i ens agermana amb totes les persones. La pregària del Pare Nostre resumeix tot el sentit de la causa de Jesús. “No heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»” (Mt 8,15)

Cada dia està ple d’oportunitats per descobrir allò que és important en la vida. Segurament, no són coses valorades com importants als ulls de molta gent, però sí que ho són a la nostra mirada des del cor. En cada una d’aquestes oportunitats hi trobem motius per sentir la vida i experimentar l’admiració per la meravella de la creació o la força de l’amor. “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21).

Glosses per la vida quotidiana

Hem de viure orientats a la tendresa. Les relacions humanes han d’estar presidides per l’afabilitat i la cura pels altres, al marge de l’estatus social o les conviccions. No pot haver-hi discriminacions en la nostra preocupació per les altres persones. Tots som germans.“Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo” (Lc 7,6-7)

Sé que és difícil, però cal estimar a qui ens vol mal, aquells que podem considerar els nostres enemics. Una manera de fer-ho és distingir entre el que fan i el que són. Cal combatre perquè deixin de fer allò que és considerat dolent i respectar-los com a persones. “Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)

La pràctica de l’amor demana una certa intimitat. Hem d’estimar perquè considerem que això és bo, no per trobar l’aprovació de les altres persones. Estimem, des del silenci del cor i de forma gratuïta, perquè ens brolla del cor. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).

Aportacions per renovar l’esperit

El blog “Montserrat projecte de vida” promogut per un grup de monjos de Santa Maria de Montserrat publica regularment textos que ajuden a millorar la vida espiritual de les persones. Aquestes reflexions ajuden a fer possible el que ens recomana sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: “No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.” (Rm 12,2). Per això vull compartir les reflexions d’aquest grup de monjos.

“Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom”. (Salm 102:1)

“Hem de fer que disminueixi el mal i que s’incrementi el bé i la bellesa” Josep Mª Esquirol, Professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona, Avui, 6 de maig de 2018

“Canteu amb la veu i amb el cor, amb la boca i amb el vostre comportament” Sant Agustí, bisbe Sermó 34

“La fraternitat s’ha de bastir entorn del que diu el capítol 72 de la Regla, que molt realísticament, no ens presenta una comunitat de perfectes, sinó una comunitat d’uns homes que tenen les seves qualitats i els seus defectes i les seves febleses. Amb humilitat, amb reverència, amb compunció, amb puresa de cor”. P. Abat Josep M. Soler 7 setembre 2008