La esferificació de la política

L’esferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada William Julius Syplie Peschardt l'any 1946 i popularitzada per Ferran Adrià. Aquesta tècnica tracta de presentar una preparació alimentària líquida en forma de petites boletes que es trenquen en mastegar-les, deixant sortir tot el líquid. Molts aliments poden sotmetre’s a aquesta tècnica de tal manera que al final, tot perdent la seva aparença inicial ja que ha esdevingut una boleta líquida,  segueix tenint el mateix saber. En els darrers temps, alguns partits estan assajant l’esferifcació permanent de la política. Podem veure alguns exemples.

El primer té a veure amb l’existència de pactes secrets dins d’un context de política democràtica que es pressuposa que hauria de ser transparent. Però no és així. VOX fa públic el seu pacte secret amb el PP. La segon consideració té a veure amb el no pacte, encara, entre PSOE i Podemos per la governabilitat. El primer necessita del segon per poder constituir govern, però dol i no vol. És difícil establir un govern de coalició, tot i que es camufli com a govern de cooperació, quan el partit dominant, PSOE, vol situar al secundari, Podemos, en una actitud subordinada. Així no pot funcionar mai una coalició. Enèsima picabaralla al Parlament entre JxCat i ERC per una proposta d’ILP al Parlament de Catalunya. On hi cabria esperar unitat estratègic hi ha desavinences i tensions continuades. Es fan eleccions i alguns dels càrrecs electes decideixen renunciar a recollir l’acte de diputat, eurodiputat en el cas de Borrell, o de regidor, Albert Civit a l’ajuntament de Barcelona, o dimiteix perquè no és escollida alcaldessa, Manuela Carmena. Tots ells fracturen la relació de confiança entre electors i elegits manifestada a través del vot. La política, certament, s’està esferificant per moments. Res és el que sembla.