Hem de viure orientats a la
tendresa. Les relacions humanes han d’estar presidides per l’afabilitat i la
cura pels altres, al marge de l’estatus social o les conviccions. No pot
haver-hi discriminacions en la nostra preocupació per les altres persones. Tots
som germans.“Senyor, no et molestis: jo
no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat
digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo”
(Lc 7,6-7)
Sé que és difícil, però cal
estimar a qui ens vol mal, aquells que podem considerar els nostres enemics.
Una manera de fer-ho és distingir entre el que fan i el que són. Cal combatre
perquè deixin de fer allò que és considerat dolent i respectar-los com a
persones. “Ja sabeu que es va dir: Estima
els altres , però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres
enemics, pregueu pels qui us persegueixen”. (Mt 5,43-44)
La pràctica de l’amor demana una
certa intimitat. Hem d’estimar perquè considerem que això és bo, no per trobar
l’aprovació de les altres persones. Estimem, des del silenci del cor i de forma
gratuïta, perquè ens brolla del cor. “Mireu
de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu
cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada