Glosses per la vida quotidiana

Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12) 

En la vida, hi ha moments per a tot. Fins i tot per la desesperació. Són moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments, de la incontestable amargor de la realitat. És llavors quan pot sorgir, elevant-se per damunt de la petitesa de cada persona, la pregària confiada cercant l’esperança perduda. “No m’amagueu la vostra mirada en aquesta hora de perill, escolteu atentament, no trigueu més a respondre ara que us invoco” Salm 102 (101), 3 

Pot semblar una paradoxa, però serem lliures si guanyem la llibertat. Hi ha moltes coses que ens empresonen, tant externament com internament. Hem de ser conscients d’aquesta situació i identificar tot allò que constreny l’esperit i la voluntat. No hi ha pitjor esclavatge per a creure’ns lliures. Som més esclaus de la mundanitat del que ens pensem. Som esclaus de les nostres falses seguretats o pors i intransigències. El camí és buscar la veritat allí on es troben les fonts de la veritat, les quals donen sentit a la vida."Si us manteniu ferms en el que us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures". (Jn 8, 31-32)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones aprenem els valors a partir del testimoniatge dels altres. Podem parlar de la solidaritat, però si veiem persones que són solidàries comprenem millor el sentit d’aquest valor i quina és la seva pràctica. Els testimoniatges positius són exemples vius de comportaments humans que hem d’imitar per aplicar-los en la nostra vida. Necessitem identificar els testimonis d’amor perquè són llum per caminar en la vida. “Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor. Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat” (Jn 5,31-33).

La persona justa ho és perquè és comporta d’acord amb la justícia i la lleialtat a uns principis. El que fa ens pot remoure la nostra consciència perquè, d’alguna manera, evidència les nostres contradiccions i inconsistències. La persona justa esdevé un escàndol per aquells que es senten qüestionats pel que fa i diu.  "Posem paranys al just; ens fa nosa i prou. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l'educació que vam rebre. Es gloria de conèixer Déu i s'anomena fill del Senyor. És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure'l, ja ens afeixuga. I és que la seva vida no s'assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes." (Sv 2,12-15)

Glosses per la vida quotidiana

No cal creure perquè veiem les coses. La confiança ha de ser totalment gratuïta, sense més evidencies que una força interior que dona certesa. Sobretot, perquè si ens posem en camí vers allò que aaporta sentit a la vida, tot el que està ocultat queda revelat. “Només creieu quan veieu miracles i prodigis". El funcionari li digué "Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill". Jesús li respon. "Vés, que el teu fill ja està bo". Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo." (Jn 4,49-51 

La pregària de petició manifesta un desig interior. Un estat d’ànim que necessita expressar-se com una imploració. Podem pregar per moltes coses, però també ho podem fer per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop descobertes les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar sense restriccions als altres.

“Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim”
(Salm 50,12-14).

Els cristians creiem esperançats que hi ha alliberament en el transcurs de la història. Existeix la promesa que es poden vèncer les contradiccions que són font d’injustícia i causen sofriment en moltes persones. Els fonaments d’aquesta esperança són, bàsicament, el compromís de moltes persones a favor de la justícia i la pau. La nostra responsabilitat és participar activament a favor d’aquesta lluita a favor d’aquesta esperança. “Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d’heretats devastades, a dir als empresonats “veniu fora”, i als qui viuen a la fosca “sortiu a la llum”” (Is 49,8-9)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones tendim a ser egoistes. Aquesta actitud afavoreix l’individualisme que cerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta manera de ser i afavorir l’entesa, l’acord. Hem d’aprendre a treballar amb els altres per anar junts, units per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s’ensorrarà. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m’ajuden a recollir escampen”. (Lc 11,17,23) 

Els cristians hem d’acollir responsablement la paraula de Déu i fer-la nostra. El mateix fan les persones de bon cor amb els seus referents. Elles acullen els principis que creuen dictats per les divinitats. Tots plegats hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. Perquè són bons, ens ajuden a ser millor i transformen les vides de les persones. “Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38).

Glosses per la vida quotidiana

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 41

Hem de perdonar de tot cor. Hem de perdonar les ofenses que ens han fet. Ho hem de fer sincerament. Les rancúnies i les revenges ens empobreixen espiritualment. No hem d’esperar que les persones que ens hagin ofès facin el primer pas. Hem de ser nosaltres els que prenguem la iniciativa del perdó. Pot semblar impossible i difícil, però la reconciliació permet superar tot conflicte i construir una societat pacificada. “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»”. (Mt 18,21-22). 

Les persones estem sotmeses a moltes temptacions. En el mateix Parenostre preguem per no caure en elles. Una de les temptacions és l'oblit. Podem oblidar-nos del mal de món i els seus efectes, o girar-nos-hi d’esquena. Fer-nos l’orni. Però no podem negar la seva existència. L’oblit de la capacitat destructiva dels humans no ajuda a fer una societat millor i més humanitzada. "Estigues atent i guarda' d'oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills" (Dt 4.9)

Glosses per la vida quotidiana

La Quaresma és una invitació a la conversió per tal de viure d'acord amb els principis i valors que donen sentit i aporten la veritable felicitat de la vida. Les lectures espirituals ajuden a descobrir quins són els fonaments de la nostra vida. Cal contemplar aquestes lectures i meditar-les per trobar el camí que porta a la vida autèntica. Ens ajuden a descobrir a on hem de situar la nostra confiança: l'estimació plena i desinteressada al proïsme.

"Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor
la repassa meditant-la nit i dia"
(Salm 1,1-2)

Tota persona és digna de ser respectada i tinguda en compte. No podem ser còmplices dels valors mundans que valora per interessos i en rebutgen algunes segons les circumstàncies. Tota persona és interessant. No podem participar en la cultura del rebuig practicada tan sovint, fins i tot sense adonar-nos. “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen” (Mt 21,42)

Glosses per la vida quotidiana

Afirmar-se cristià és difícil en uns temps que també ho són. Precisament perquè ho són hem de confirmar més el sentit de la nostra creença. Que no és altre que estimar a fons, sense límits i condicions. Aquest amor a vessar significa ser compassius amb els altres, no judicar ni condemnar, perdonar i donar generosament. Si ho fem, segur que serem omplerts de joia i de felicitat. “No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats” (Lc 6, 37-38) 

Hem de ser coherents. El que fem ha de ser conseqüent amb el que pensem i també amb el que diem. No hem d’actuar pensant amb el que diran o fem allò que sabem que agradarà. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. Els nostres actes han d’estar en pau amb la nostra consciència. La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. “No feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent.”(Mt 23,2-3.5) 

Hem d'actuar d'una manera diferent com ho fan algunes persones que tenen el poder en diferents àmbits, el polític, social, econòmica, cultural, etc. Cal canviar l'actitud i entendre que el poder és per servir, no per aprofitar-se'n en benefici propi. La política hauria de ser, fonamentalment, un servei a la comunitat i no un instrument per tenir autoritat per procurar beneficis pel partit, per grups d’interès o personals. Els representants polítics no han de cercar el prestigi personal sinó estar al servei a la comunitat; han de creure’s sincerament i actuar pel servei públic. "Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i ui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres". (Mt 20,26-28)