Glosses per la vida quotidiana

No cal creure perquè veiem les coses. La confiança ha de ser totalment gratuïta, sense més evidencies que una força interior que dona certesa. Sobretot, perquè si ens posem en camí vers allò que aaporta sentit a la vida, tot el que està ocultat queda revelat. “Només creieu quan veieu miracles i prodigis". El funcionari li digué "Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill". Jesús li respon. "Vés, que el teu fill ja està bo". Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafar-Naüm els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo." (Jn 4,49-51 

La pregària de petició manifesta un desig interior. Un estat d’ànim que necessita expressar-se com una imploració. Podem pregar per moltes coses, però també ho podem fer per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop descobertes les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar sense restriccions als altres.

“Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim”
(Salm 50,12-14).

Els cristians creiem esperançats que hi ha alliberament en el transcurs de la història. Existeix la promesa que es poden vèncer les contradiccions que són font d’injustícia i causen sofriment en moltes persones. Els fonaments d’aquesta esperança són, bàsicament, el compromís de moltes persones a favor de la justícia i la pau. La nostra responsabilitat és participar activament a favor d’aquesta lluita a favor d’aquesta esperança. “Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d’heretats devastades, a dir als empresonats “veniu fora”, i als qui viuen a la fosca “sortiu a la llum”” (Is 49,8-9)