Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants, petites epifanies de la vida quotidiana, que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen la joia de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)
En la vida, hi ha moments per a tot. Fins i tot per la desesperació. Són moments foscos on l’esperança sembla fondre’s davant la duresa dels esdeveniments, de la incontestable amargor de la realitat. És llavors quan pot sorgir, elevant-se per damunt de la petitesa de cada persona, la pregària confiada cercant l’esperança perduda.
“No m’amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill,
escolteu atentament,
no trigueu més a respondre
ara que us invoco”
Salm 102 (101), 3
Pot semblar una paradoxa, però serem lliures si guanyem la llibertat. Hi ha moltes coses que ens empresonen, tant externament com internament. Hem de ser conscients d’aquesta situació i identificar tot allò que constreny l’esperit i la voluntat. No hi ha pitjor esclavatge per a creure’ns lliures. Som més esclaus de la mundanitat del que ens pensem. Som esclaus de les nostres falses seguretats o pors i intransigències. El camí és buscar la veritat allí on es troben les fonts de la veritat, les quals donen sentit a la vida."Si us manteniu ferms en el que us dic, sereu de debò deixebles meus, coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures". (Jn 8, 31-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada