Glosses per la vida quotidiana

Les persones necessitem tenir referents per orientar el nostre comportament. Aquests ens permeten descobrir i valorar allò que ens enriqueix interiorment, ens asserena l’esperit i ens ajuda a descobrir el sentit de la vida. Avui hi ha moltes ofertes que pretenen ser fonts de sentit, però moltes d’elles són simples focs d’encenalls sense contingut i solidesa. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6). 

La veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. En aquest món ple de falsedats, de mentides que esdevenen aparents veritats reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Ser sincer és dir el que un sent o pensat realment. Una persona sincera no es falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment de dir les coses, però no és un hipòcrita. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat, no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d’orella en un soterrani ho proclamaran des dels terrats”. (Lc 12, 2-3)

Glosses per la vida quotidiana

Durant tot el dia d’avui, i així cada dia, hem de fer el propòsit d’estar atents per veure com podem estimar millor als altres. Probablement, podem sentir-nos atrapats per preocupacions i presoners d’estat d’ànims que tanquen el cor. Per sortir de nosaltres mateixos cal estar simplement atents el que ens podem sol·licitar les persones que ens envolten. En elles trobarem una oportunitat per estimar. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu” (Salm 95 (94) 8) 

Cada persona necessitem contrastar el que pensem i el que fem a fi de procurar mantenir una coherència de vida. De la mateixa manera, s’han d’assumir les limitacions personals i reconèixer que la feblesa humana que actua en contra d’aquesta coherència. El que és important és tenir uns referents sòlids amb els quals contrastar les actituds i els comportaments personals. La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar la nostra realitat i trobar-ne el sentit. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

Ser testimoni de fe no és fàcil. Pot haver-hi molta hostilitat a acollir aquest anunci. Però, cal perseverar. Per fer aquest anunci no calen masses parafernals. La paraula i l’exemple en són suficients. En tot moment cal fer-ho sense estridències ni violències. Cal ser gent de pau u bé. “Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Viure comporta saber estar en la vida. Les nostres relacions amb els altres han d’estar presidides per la senzillesa. És bo evitar els afanys de protagonisme o de lluïment. Sovint, aquestes actituds humilien a les persones que ens envolten. Siguem servicials i discrets. “Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles” (Lc 1,48-49) 

Els individus tendim a ser egoistes, això afavoreix l’individualisme, la recerca de l’interès privat per damunt del bé col·lectiu. Hauríem de canviar aquesta tendència i afavorir la unitat, l’acord, treballar saber anar plegats per assolir els objectius comuns. La unitat dona força i visibilitat a l’enteniment necessari per seguir avançant per aconseguir transformar el món. “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s'ataquen les unes a les altres.”. (Lc 11,17)

Glosses per la vida quotidiana

El seguiment de la causa de Jesús és una invitació a estimar als altres sense restriccions. Es tracta d’estimar-los amb la mateixa cura i intensitat com ens estimem a nosaltres mateixos. La misericòrdia i la compassió esdevenen essencials en la vida creient, perquè a través d’elles els altres esdevenen germans de qui els estima. “Us dono un manament nou – diu el Senyor – Que us estimeu els uns als altres tal como jo us he estimat”. (Jn 13,34) 

Moltes persones van atrafegades per la vida, d’altres estan anguniades. Hi ha coses que ens neguitegen excessivament, que ens encaparren i no ens deixen en pau. Sembla que el món s'hagi d'acabar al final del dia. Mentrestant la vida segueix, passa sense aturar-se i encaparrats com estem en les nostres intranquil·litats no ens adonem que les persones del nostre voltant ens reclamen la nostra atenció, però no els podem atendre perquè estem ocupats en les nostres preocupacions. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa" (Lc 19,41-42) 

L’amor és donació sense límits. És generositat plena sense cercar contrapartides. Cada dia tenim moltes oportunitats per estimar. Tots els dies estan plens de moments que ens demanen actuar amb amor. Hem d’estar sol·lícits a fi de donar una oportunitat a l’amor a desvetllar les nostres actituds. Estimar vol dir acollir a les persones amb dignitat i restituir als pobres, tot allò que les injustícies dels rics els hi ha negat. “El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11)

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la providència? És una actitud que ens ajuda a evitar angoixes del tot innecessàries. Ens permet experimentar la joia de viure intensament el moment present, perquè el demà ja vindrà amb les seves preocupacions. La providència neix de la confiança que Déu actua a favor dels que l'estimen i estimen. "Demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana, obté, tothom que cerca troba, a tothom qui truca, li obren". (Mt 7,7-8) 

La vida s’obre davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i el que hem de fer. Per entendre aquests moments cal saber escoltar per entendre com Déu ens parla a través d’ells. “No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu”.

Glosses per la vida quotidiana

Els infants són la part més feble de la societat. Ells necessiten gaudir de tota la protecció que se’ls pugui donar. No han de patir les decisions injustes dels adults. També necessiten el nostre exemple. Amb la seva mirada aprenen d’allò que fan les persones i escolten atentament el que diem. Hem de saber testimoniar-los els valors bàsics que ajudaran als infants formar-se com a persones lliures i responsables. “Sobretot no menyspreeu cap d’aquests petits” (Mt 18,10) 

En la vida hem de ser servidors dels altres. En lloc de cercar la preeminència social o el fet de sobresortir, i per fer-ho no es dubta a trepitjar a qui sigui, cal actuar en sentit contrari. Cal adoptar una actitud atenta i servicial a les altres persones. Això dona felicitat i pau interior. “El Fill de l’home ha vingut a servir” (Mt 10,45) 

Us convido a llegir (o recitar) el següent text. És un fragment d'un salm que sempre he trobat ple de música. Més que paraules són vivències expressades amb musicalitat. És tot un plaer estètic i l'expressió d'uns sentiments que es poden compartir.

"Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d'enyorança de Sió;
teníem penjades les lires
als salzes d'aquella ciutat.
Els qui ens havien deportat
volien que cantéssim;
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
¿Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que caigui en l'oblit la meva dreta.
Que se m'encasti la llengua al paladar
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa"
(Sal 137)

Glosses per la vida quotidiana

Les obres, les accions i actuacions de les persones serveixen per donar testimoni de qui és. Gràcies a les nostres obres els altres poden apreciar la dimensió humana i copsar la vida interior d’una persona. Ha d’haver-hi coherència entre el que som i fem. Déu, que ningú l’ha vist, és manifesta també a través de l’amor que es tenen i manifesten els seus seguidors perquè han conegut i acceptat la causa de Jesús. “Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 1,6) 

La fidelitat no és una virtut massa preuada en el nostre temps. Es diu que vivim en la societat líquida perquè tot s’esvaeix i s’escola ràpidament pel forat de la història. Les idees no perduren i els individus són de mudables segons els seus interessos. Fins i tot l’amistat, pot variar segons convingui. Els pensaments són fonedissos i mudables. Els principis s’adapten a les situacions. La moralitat és dèbil. Enfront d’aquesta situació és bo vindicar la fidelitat com a virtut que contribueix a aportar sentit a la vida. “Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel” (Salm 138(137) 2-3)