Aprovació de la Llei de centres de culte de Catalunya

L’anunci de la Vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, que s’obria un procés de revisió de la Llei Orgànica de llibertat religiosa ha endegat una interessant reflexió sobre la naturalesa d’aquesta llei i per on hauria d’anar la seva reforma. La revisió d’aquesta llei ha de permetre, entre altres aspectes, repensar el marc conceptual sobre el qual l’Estat situa les seves relacions amb el fet religiós i les religions. És el moment adequat per repensar els pressupòsits que condicionen la reflexió pública del fet religiós i visitar de nou aquelles idees que han presidit durant aquests anys els debats entorn aquests temes. L’interessant debat suscitat durant la tramitació parlamentària de la Llei de Centres de culte de Catalunya ja aporta alguns dels elements que s’hauran d’integrar en la redacció de la nova llei orgànica de llibertat religiosa.

A Espanya, en determinats cercles, predomina una visió limitada del fet religiós. Es tracta d’una mirada reservada del fet religiós condicionada per la imatge que es té dels enfrontaments clericals i anticlericals del temps passat. Aquesta visió hipoteca la comprensió que alguns poders polítics tenen del fet religiós. En alguns casos, el convenciment de que la creença pertany només a l’àmbit personal fa que els governants es despreocupen de la manifestació social del fet religiós. Arribant, en determinades ocasions, a batallar activament, en nom d’una visió laïcista de combat, contra qualsevol manifestació pública del fet religiós. Aquesta no és la situació que es viu a Catalunya en les relacions del poder polític i les esglésies.

Ara, els temps han canviat. Es viu en un temps de recuperació del fet religiós en totes les seves dimensions. Les tradicions religioses estan presents en la plaça pública i les seves propostes aporten significat i sentit a moltes persones. La singularitat del fet religiós és viu de forma personal, però no de forma privada. Aquest canvi de perspectiva projecta la religió a l’àmbit social i polític. A més, en l’esfera pública es confronten valors i la societat planteja nous problemes entorn a qüestions morals, davant les quals les confessions religioses tenen l’obligació d’aportar el seu particular punt de vista.

Per tot això, les institucions polítiques s’han d’interrogar sobre el valor polític del fet religiós i definir una política pública que doni resposta a les qüestions obertes per aquesta nova realitat. I això és el que fet avui el Parlament de Catalunya amb l’aprovació de la Llei de centres de culte. És un pas més dins de les iniciatives del Govern de Catalunya per articular una política catalana d’afers religiosos. A més, els consens entorn a aquesta llei demostra la sensibilitat positiva que tenen les la majoria de forces polítiques catalanes en aquestes temes. Aquest consens és, sens dubte, la millor garantia per confiar que el futur reglament d’aquesta llei avui aprovada recollirà a les diferents sensibilitats i preocupacions expressades per les diverses tradicions religioses de Catalunya.