El suplement d’informació religiosa de l’arquebisbat de Madrid, Alfa y Omega, que cada dijous s’entrega amb l’ABC, publica avui una curiosa notícia sobre la recent aprovada Llei dels centres de culte de Catalunya. És una notícia falsa i que manipula l’opinió pública. Es tracta d’una notícia petita referida a un estudi del Observatorio para la libertad religiosa sobre la nova llei dels centres de culte de Catalunya. Aquest observatori, que és un blog i que com única referència identificable és la seva declaració d’intencions on diu: “El Observatorio para la Libertad Religiosa y de Conciencia defiende el derecho de los ciudadanos a participar en la vida pública española sin ser difamados o discriminados por sus convicciones morales y religiosas”, .presenta un estudi detallat del que ells diuen que és la nova llei aprovada el 15 de juliol per Parlament de Catalunya. Al inici de la seva anàlisi diuen “En relación a la Ley de Centros de Culto o de Reunión con Fines Religiosos que ha sido aprobada el pasado día 15 de Julio, ofrecemos un análisis de la misma en base a los criterios de Libertad Religiosa consagrados en la CE (art.16) y con el objeto de añadir algún punto de luz al debate que se ha generado”.
Per aquest observatori és un retrocés a la llibertat religiosa perquè “el hecho de que la potestad de cerrar un templo (basándose en aspectos de salubridad o de seguridad etc) sea del alcalde de la localidad. Ello puede dar lugar a que una ermita del s.XIV sea derribada al no cumplir la normativa actual de urbanismo”. La notícia manipula el paper que la normativa dóna als alcaldes. Aquests, com a presidents de les corporacions locals, tenen la darrera competència en les matèries de regulació dels espais de pública concurrència. Però mai es deu a una decisió unilateral dels alcaldes, el que seria propi d’una alcaldada, sinó que aquests estan sotmesos a un procediments que s’han de complir contra els quals els ciutadans estan protegits de qualsevol arbritarietat per la capacitat de presentar els corresponents recursos. Un cop dit això, que dóna garanties i protecció enfront a qualsevol alcaldada, cal reconèixer que el fet que els llocs de culte, com qualsevol altre espai de pública concurrència la seva ocupació estiguin regulats per llei, tal com estaven ara, dona garanties de seguretat, salubritat i ordre a la seva concurrència. D’aquí les atribucions que tenen els poders locals de regular aquests espais. Regulació de la qual no es poden escapar-se cap centre de culte.
La segon consideració, es critica que la llei reguli les reunions per finalitats religioses. “Por otro lado, esta ley se refiere única y exclusivamente a los centros de reunión “con fines religiosos” exclusivamente. Por tanto, todos los centros de reunión con cualquier otro fin pero que por su naturaleza (política, deportiva, asistencial, cultural) pueden verse en la misma situación física que aquellos con fines religiosos están excluidos. Ignoramos porque los fines religiosos merecen una regulación y el resto no. Consideraríamos más prudente hacer una norma que englobara a todos por igual.” Aquesta llarga afirmació és una total manipulació de la informació. La llei aprovada no regula això. Que els redactors d’Alfa Omega i els membres de l’observatori es llegeixin primer la llei abans d’opinar. S’han equivocat. Disparen contra coses que no diu la llei. La llei no para dels llocs de reunió amb finalitats religioses. Ah, una cosa és el que estava escrit en forma d’avant projecte de llei; però una altra, molt diferent, és el que ha aprovat el Parlament de Catalunya. I aquest, ha aprovat una llei dels centres de culte. Res més.
Amagar aquesta darrera qüestió i mostrar la llei catalana dels centres de culte com una llei controladora del dret de culte i limitadora de la llibertat de culte a Catalunya és una total manipulació inadmissible en un diari com l’ABC; injustificable en una revista catòlica de l’arquebisbat de Madrid. Curiosament, la font no contrastada de la informació torna a ser un blog anònim que escampa mentides, difama i acusa sobre falsedats i manipulacions. Torna a doldre que un dia darrera l’altre els catalans continuem rebent atacs injustificats basats en el simple y pur libel.
Per aquest observatori és un retrocés a la llibertat religiosa perquè “el hecho de que la potestad de cerrar un templo (basándose en aspectos de salubridad o de seguridad etc) sea del alcalde de la localidad. Ello puede dar lugar a que una ermita del s.XIV sea derribada al no cumplir la normativa actual de urbanismo”. La notícia manipula el paper que la normativa dóna als alcaldes. Aquests, com a presidents de les corporacions locals, tenen la darrera competència en les matèries de regulació dels espais de pública concurrència. Però mai es deu a una decisió unilateral dels alcaldes, el que seria propi d’una alcaldada, sinó que aquests estan sotmesos a un procediments que s’han de complir contra els quals els ciutadans estan protegits de qualsevol arbritarietat per la capacitat de presentar els corresponents recursos. Un cop dit això, que dóna garanties i protecció enfront a qualsevol alcaldada, cal reconèixer que el fet que els llocs de culte, com qualsevol altre espai de pública concurrència la seva ocupació estiguin regulats per llei, tal com estaven ara, dona garanties de seguretat, salubritat i ordre a la seva concurrència. D’aquí les atribucions que tenen els poders locals de regular aquests espais. Regulació de la qual no es poden escapar-se cap centre de culte.
La segon consideració, es critica que la llei reguli les reunions per finalitats religioses. “Por otro lado, esta ley se refiere única y exclusivamente a los centros de reunión “con fines religiosos” exclusivamente. Por tanto, todos los centros de reunión con cualquier otro fin pero que por su naturaleza (política, deportiva, asistencial, cultural) pueden verse en la misma situación física que aquellos con fines religiosos están excluidos. Ignoramos porque los fines religiosos merecen una regulación y el resto no. Consideraríamos más prudente hacer una norma que englobara a todos por igual.” Aquesta llarga afirmació és una total manipulació de la informació. La llei aprovada no regula això. Que els redactors d’Alfa Omega i els membres de l’observatori es llegeixin primer la llei abans d’opinar. S’han equivocat. Disparen contra coses que no diu la llei. La llei no para dels llocs de reunió amb finalitats religioses. Ah, una cosa és el que estava escrit en forma d’avant projecte de llei; però una altra, molt diferent, és el que ha aprovat el Parlament de Catalunya. I aquest, ha aprovat una llei dels centres de culte. Res més.
Amagar aquesta darrera qüestió i mostrar la llei catalana dels centres de culte com una llei controladora del dret de culte i limitadora de la llibertat de culte a Catalunya és una total manipulació inadmissible en un diari com l’ABC; injustificable en una revista catòlica de l’arquebisbat de Madrid. Curiosament, la font no contrastada de la informació torna a ser un blog anònim que escampa mentides, difama i acusa sobre falsedats i manipulacions. Torna a doldre que un dia darrera l’altre els catalans continuem rebent atacs injustificats basats en el simple y pur libel.
Com a mostra de tot l'anterior la següent mostra:
Segons el Observatorio para la libertad religiosa l’article 9 de la llei es titulo “Condiciones materiales o técnicas de obligado cumplimento para los lugares de culto o de reunión con fines religiosos “ i en seu apartat primer diu. “los centros de culto o de reunión con fines religiosos, de concurrencia pública, deben tener las condiciones técnicas y materiales necesarias para garantizar la seguridad de las personas usuarias y la higiene de las instalaciones, evitar molestias a terceras personas y efectos negativos al entorno. En todo caso, estas condiciones deben ser adecuadas y proporcionales con el fin de no impedir ni dificultar la actividad que se realiza en los citados centros de culto o de reunión”. El que diu realment la llei, no en l’article 9 sinó en el 8, es “Condicions materials i tècniques de compliment obligat per als centres de culte “els centres de culte de concurrència pública han de tenir les condicions materials i tècniques necessàries per a garantir la seguretat dels usuaris i la higiene de les instal·lacions, i evitar molèsties a terceres persones. Aquestes condicions han d’ésser adequades i proporcionades, per no impedir ni dificultar l’activitat que es porta a terme en els dits centres”.
Una altra mostra. L’ Observatorio para la libertad religiosa afirma que l’article 10 de la llei fa referència a la “Licencia municipal de actividades de uso de centros de culto o de reunión con fines religiosos” i en el seu apartat primer es diu “Para iniciar las actividades de un nuevo lugar de culto o de reunión, de concurrencia pública, debe obtenerse previamente una licencia municipal de actividades de uso de centros de culto o de reunión”. A la verdadera llei això és regula en l’article 9 que té per títol “Atorgament de la llicència municipal d’obertura i ús de centres de culte” i en el seu apartat primer es diu “Per a iniciar les activitats d’un nou centre de culte de concurrència pública s’ha d’obtenir prèviament una llicència municipal d’obertura i d’ús de centres de culte de naturalesa reglada.”.
Com es pot comprovar la caverna de l’integrisme ataca des de l’anonimat i troba en els mitjans de l’arquebisbat de Madrid uns bons amplificadors de les seves mentides.
Segons el Observatorio para la libertad religiosa l’article 9 de la llei es titulo “Condiciones materiales o técnicas de obligado cumplimento para los lugares de culto o de reunión con fines religiosos “ i en seu apartat primer diu. “los centros de culto o de reunión con fines religiosos, de concurrencia pública, deben tener las condiciones técnicas y materiales necesarias para garantizar la seguridad de las personas usuarias y la higiene de las instalaciones, evitar molestias a terceras personas y efectos negativos al entorno. En todo caso, estas condiciones deben ser adecuadas y proporcionales con el fin de no impedir ni dificultar la actividad que se realiza en los citados centros de culto o de reunión”. El que diu realment la llei, no en l’article 9 sinó en el 8, es “Condicions materials i tècniques de compliment obligat per als centres de culte “els centres de culte de concurrència pública han de tenir les condicions materials i tècniques necessàries per a garantir la seguretat dels usuaris i la higiene de les instal·lacions, i evitar molèsties a terceres persones. Aquestes condicions han d’ésser adequades i proporcionades, per no impedir ni dificultar l’activitat que es porta a terme en els dits centres”.
Una altra mostra. L’ Observatorio para la libertad religiosa afirma que l’article 10 de la llei fa referència a la “Licencia municipal de actividades de uso de centros de culto o de reunión con fines religiosos” i en el seu apartat primer es diu “Para iniciar las actividades de un nuevo lugar de culto o de reunión, de concurrencia pública, debe obtenerse previamente una licencia municipal de actividades de uso de centros de culto o de reunión”. A la verdadera llei això és regula en l’article 9 que té per títol “Atorgament de la llicència municipal d’obertura i ús de centres de culte” i en el seu apartat primer es diu “Per a iniciar les activitats d’un nou centre de culte de concurrència pública s’ha d’obtenir prèviament una llicència municipal d’obertura i d’ús de centres de culte de naturalesa reglada.”.
Com es pot comprovar la caverna de l’integrisme ataca des de l’anonimat i troba en els mitjans de l’arquebisbat de Madrid uns bons amplificadors de les seves mentides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada