El xiïsme ha tingut diverses escissions sempre vinculades a l’acceptació del lideratge espiritual en el moment de decidir qui succeïa al dirigent mort. El sunnisme s’ha mantingut unit tot i que té diferents corrents. Una primera divisió del chïsime es produeix a la mort del sisè imam, Jafar as-Sâdiq (Abû `Abd Allah Ja`far ben Muhammad as-Sâdiq) nascut al 702. Alhora d'escollir el seu successor només una minoria va reconèixer el seu fill Ismâ`il ben Ja`far, nascut a Medina entre els anys 719 i 722, com a setè imam. El problema fou que Ismâ`il ben Ja`far, fill primogènit Jafar as-Sâdiq, malgrat haver estat designat per ell com a successor seu, morí abans que el seu pare. Aquest fet dividí els xiïtes entre dues faccions: aquells que consideraven que Ismaïl (Ismâ`il ben Ja`far) era el setè imama, malgrat que no hagués pogut exercir el càrrec per la seva mort prematura, i per tant els seus descents directes havien de succeir-lo; i els qui eren partidaris de reconèixer com setè imam un altre fill de Jafar as-Sâdiq anomenat Musa al-Kazim (Abū ibrāhīm musā ben Ja`far al-kāẓim) nascut el 745. Els partidaris d’ Ismâ`il ben Ja`far, quedaren en minoria i al no poder assumir el lideratge de la comunitat, s’escindiren i crearen una corrent: els ismaïlites o septimans (partidaris d’Ismaïl), defensen encara avui que Mahoma no fou l’últim dels profetes, sinó que després d'ell van haver-hi molts més.
Després Musa al-Kazim, el setè imam xiïta, la successió dels imams es dugué sense masses problemes fins arribar al dotzè imam anomenat Muhammad al-Mahdî nascut a Samarr a l’any 874. Aquest va desaparèixer quan encara era un nen. Els seus seguidors creuen que encara és viu i es troba ocult en algun lloc de la terra esperant la fi dels temps per reaparèixer. Quan passi això serà per tornar a liderar la humanitat durant set anys abans d’iniciar la batalla final conjuntament amb Jesucrits contra les forces del mal. Com que aquest dotzè imam no va morir, sinó que únicament es troba “amagat”, no ha estat possible fixar una successió en el càrrec d’imam. Mentrestant, aquest grup de xiïtes, anomenats imamites o duodecimans, escullen només entre els homes aquells als que consideren més capacitat per a esdevenir els líders de la comunitat. La comunitat xiïta de Barcelona pertany a aquest grup.
Després Musa al-Kazim, el setè imam xiïta, la successió dels imams es dugué sense masses problemes fins arribar al dotzè imam anomenat Muhammad al-Mahdî nascut a Samarr a l’any 874. Aquest va desaparèixer quan encara era un nen. Els seus seguidors creuen que encara és viu i es troba ocult en algun lloc de la terra esperant la fi dels temps per reaparèixer. Quan passi això serà per tornar a liderar la humanitat durant set anys abans d’iniciar la batalla final conjuntament amb Jesucrits contra les forces del mal. Com que aquest dotzè imam no va morir, sinó que únicament es troba “amagat”, no ha estat possible fixar una successió en el càrrec d’imam. Mentrestant, aquest grup de xiïtes, anomenats imamites o duodecimans, escullen només entre els homes aquells als que consideren més capacitat per a esdevenir els líders de la comunitat. La comunitat xiïta de Barcelona pertany a aquest grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada