Algunes de les cròniques relacionades amb la mort de l’escriptor Baltasar Porcel remarcaven, amb tipografia destacada, que s’ha fet una “cerimònia laica” en l’acte d’acomiadament. Poques setmanes abans, un regidor de l’oposició a l’Ajuntament de Madrid, havia fet un “bateig laic” i, anys enrera, en algun ajuntament català havien fet un ritus similar. Fins hi tot existeix un manual per de textos que els alcaldes i regidors poden fer servir en aquestes ocasions. El comú denominador d’aquests ritus es l’èmfasi del caràcter laic de la cerimònia contraposant-ho amb el caràcter religiós que poden tenir els mateixos cerimonials.
Aquesta contraposició dicotòmica està present en el propi imaginari de la nostre societat. Habitualment l’expressió laica s’empra per oposar-la al fet religiós. Opino que darrera d’aquesta contraposició s’amaga un engany ideològic perquè lo contrari a la religió no és la laïcitat sinó la “no-religió”. Com l’oposat a la secularització de la societat és la seva sacralització, de la mateixa manera que confessionalisme s’oposa a la no-confessionalitat. Oposar religió a la laïcitat és situar dos conceptes que tenen una naturalesa diferent.
La laïcitat hauria de ser pròpiament la garantia que s’ofereix a la societat perquè les institucions públiques no adoptin cap religió com a religió d’Estat i les decisions polítiques siguin autònomes i diferenciades de les religioses. Aquesta manera d’entendre la laïcitat és inclusiva. Perquè ofereix a la societat un marc de relació en el qual totes les creences i les no creences religioses poden expressar-se, dialogar i construir la moral cívica. La laïcitat esdevé un marc de relació on es troben, en condicions d’igualtat, les diferents formes de pensament. Entesa així, la laïcitat permet edificar el civisme sobre uns valors compartits i aporta a la societat un espai de diàleg per construir els valors bàsics de la convivència democràtica.
Parlar de “cerimònies laiques” es donar a la laïcitat unes connotacions de combat propi d’un pensament antireligiós lligat al tradicional pensament anticlerical de temps passats. No crec que aquesta hagi de ser la concepció de la laïcitat adient per la societat contemporània. És cert, tothom és lliure d’entendre la laïcitat com vulgui, però els medis de comunicació sí que haurien de saber quan titulen les seves cròniques si el que volen transmetre és ideologia o informació.
Aquesta contraposició dicotòmica està present en el propi imaginari de la nostre societat. Habitualment l’expressió laica s’empra per oposar-la al fet religiós. Opino que darrera d’aquesta contraposició s’amaga un engany ideològic perquè lo contrari a la religió no és la laïcitat sinó la “no-religió”. Com l’oposat a la secularització de la societat és la seva sacralització, de la mateixa manera que confessionalisme s’oposa a la no-confessionalitat. Oposar religió a la laïcitat és situar dos conceptes que tenen una naturalesa diferent.
La laïcitat hauria de ser pròpiament la garantia que s’ofereix a la societat perquè les institucions públiques no adoptin cap religió com a religió d’Estat i les decisions polítiques siguin autònomes i diferenciades de les religioses. Aquesta manera d’entendre la laïcitat és inclusiva. Perquè ofereix a la societat un marc de relació en el qual totes les creences i les no creences religioses poden expressar-se, dialogar i construir la moral cívica. La laïcitat esdevé un marc de relació on es troben, en condicions d’igualtat, les diferents formes de pensament. Entesa així, la laïcitat permet edificar el civisme sobre uns valors compartits i aporta a la societat un espai de diàleg per construir els valors bàsics de la convivència democràtica.
Parlar de “cerimònies laiques” es donar a la laïcitat unes connotacions de combat propi d’un pensament antireligiós lligat al tradicional pensament anticlerical de temps passats. No crec que aquesta hagi de ser la concepció de la laïcitat adient per la societat contemporània. És cert, tothom és lliure d’entendre la laïcitat com vulgui, però els medis de comunicació sí que haurien de saber quan titulen les seves cròniques si el que volen transmetre és ideologia o informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada