Islam XX - Sufisme

El sufisme és una pràctica espiritual en la qual participen tant els sunnites como els xiïtes. Les quatre escoles jurídiques sunnites (madhab) reconeixen la importància del sufisme. Es considera que els quatre fundadors de les escoles sunnites eren verdaders sufís. Els xiïtes reconeixen el sufisme com un expressió de la fe islàmica. El sufisme, es presenta como una purificació de l’esperit i es situa dins la tradició sunnita, perquè participa de l’acostament individual a Déu que propugna els sunnites, mentre que es distancia de la creença xiïta que l’imam és el guia dels fidels i qui té les veritats divines. El sufisme es presenta com la mística islàmica. El sufisme cerca la perfecció espiritual de l’Islam (ihsan) i el seu objectiu es desenvolupar l’ésser humà perfecte insan (al-kamil o abd al-kulli). Per aconseguir aquest objectiu conreen diversos aspectes espirituals com són: el perfeccionament de la fe, l’estat de meditació divina (dhikr) per tal de conèixer-se a un mateix, la creació i el Creador i la purificació del jo (nafs) a través de determinades pràctiques espirituals.

Els sufis s’organitzen en confrarries (turug en singular i tariqa en plural) en les quals es practica l’accés al misticisme. Cada tariqa té un mestre anomenat xeic (sabi o venerable) o murshid (mestre espiritual) que té la funció de guiar als seus seguidors per tal d’arribar a l’experiència mística. Els sufís empren diverses tècniques per desenvolupar la seva visió mísitica entre les quals destaca el ball i la música. Són prou coneguts els balls anomenats girs dervitxos que són propis de la tariqa Maulawiyya implantades bàsicament a Turquia amb els quals els ballarins pretenen, amb es girs, tenir una vivència directa d’Al·là.

Una particularitat de l’Islam és l’anomenada pràctic de la taqiya (creient en Déu, santetat), també pot trobar-se escrit com taqiyya o takia. Aquesta pràctica identifica un comportament que dissimula la creença islàmica per evitar persecucions per raons de fe. El fonament d’aquesta pràctica es troba en la pròpia Llei Islàmica (xària). Aquest comportament ha estat adoptat vàries vegades, com a mesura protectora, pels xiïtes.