Tal com vaig comentar en un post anterior, la comunitat musulmana catalana ha iniciat un camí cap a la creació d’una organització representativa de tota la seva diversitat. Segons he pogut saber la voluntat del seus promotors és que totes les sensibilitats de l’Islam català es sentin còmodes en aquesta nova forma organitzativa. Comparteixo l’opinió de que després d’uns anys de precarietat estructural, propis dels primers moments, ara cal assentar aquesta representació sobre unes bases més sòlides i àmplies; amb voluntat d’estabilitat i continuïtat en el temps. Per això cal crear un procés d’enteniment entre les grans associacions musulmanes FEERI i UCIDE, i la seva convergència amb altres plataformes i realitats musulmanes a Catalunya. De manera especial, amb el Consell Islàmic Cultural de Catalunya per haver dut fins ara la visibilitat de l’Islam català.
Per fer possible que aquesta nova etapa arribi a bon port cal mesura i prudència. Es tracta d’avançar mantenint el consens assolit tenint clars quins són els objectius a assolir. Crec que en aquestes situacions les preses no resulten ser bones conselleres. Es tracta d’invertir tot el temps que calgui per aconseguir crear una organització que reflecteixi la realitat dels musulmans catalans. És un bon moment per trobar la millor formula organitzativa i els dirigents més capacitats per representar al màxim de la de la comunitat musulmana catalana. Tot això comporta una important inversió de temps i esforços. El consens necessita un ús intensiu de temps per dialogar i aconseguir que ningú es senti manipulat ni conduit com uns objectius que no compren.
Res del que es faci avui a Catalunya en aquest sentit pot desvincular-se del que es fa a la resta de l’Estat. El camí català ha de ser coherent amb les formes i els ritmes que es segueixen a altres llocs i des d’altres instàncies. En aquest cas, el tempo és estètic i resulta clau per trobar l’harmonia de tot el procés. Perquè, en sentit contrari, es corre el risc de crear falsos lideratges i afavorir estructures organitzatives afeblides. Ara és temps de perspicàcia i responsabilitat. Els promotors d’aquesta iniciativa han de saber gestionar l’entusiasme inicial de la a la comunitat musulmana i han d’explicar-li que cal evitar donar passos en fals i cometre errors d’apreciació. Sobretot, han de saber explicar que en aquests casos el sentit comú és un bon recurs per saber el que cal fer.
Per fer possible que aquesta nova etapa arribi a bon port cal mesura i prudència. Es tracta d’avançar mantenint el consens assolit tenint clars quins són els objectius a assolir. Crec que en aquestes situacions les preses no resulten ser bones conselleres. Es tracta d’invertir tot el temps que calgui per aconseguir crear una organització que reflecteixi la realitat dels musulmans catalans. És un bon moment per trobar la millor formula organitzativa i els dirigents més capacitats per representar al màxim de la de la comunitat musulmana catalana. Tot això comporta una important inversió de temps i esforços. El consens necessita un ús intensiu de temps per dialogar i aconseguir que ningú es senti manipulat ni conduit com uns objectius que no compren.
Res del que es faci avui a Catalunya en aquest sentit pot desvincular-se del que es fa a la resta de l’Estat. El camí català ha de ser coherent amb les formes i els ritmes que es segueixen a altres llocs i des d’altres instàncies. En aquest cas, el tempo és estètic i resulta clau per trobar l’harmonia de tot el procés. Perquè, en sentit contrari, es corre el risc de crear falsos lideratges i afavorir estructures organitzatives afeblides. Ara és temps de perspicàcia i responsabilitat. Els promotors d’aquesta iniciativa han de saber gestionar l’entusiasme inicial de la a la comunitat musulmana i han d’explicar-li que cal evitar donar passos en fals i cometre errors d’apreciació. Sobretot, han de saber explicar que en aquests casos el sentit comú és un bon recurs per saber el que cal fer.
En tot cas, els moviments d'aquests mesos mostren que UCIDE ha decidit ser visible a Catalunya i que El Consell Islàmic vol tenir un peu a Madrid. Jaume
ResponElimina