Recentment, el Ministerio de Justicia ha publicat l’informe “La nueva pluralidad religiosa”. Es tracta d’un estudi d’Alfonso Díaz-Agote y José Santiago sobre la situació del pluralisme religiós a Espanya a partir de l’anàlisi de diverses enquestes del CIS fetes a l’any 2008. Aquest estudi distingeix entre els espanyols autòctons i els immigrants. Segons els seus autors els espanyols autòctons estan sotmesos a un important procés de secularització el qual no es dóna, o al menys no amb la mateixa intensitat, entre els immigrants. Aquests presenten alts nivells de creença amb Déu; són més practicants i valoren més la religió que els espanyols autòctons. A més, pels immigrants les creences religioses són considerades molt necessàries i la religió té una gran influència en diversos aspectes de la vida. Totes aquestes dades estan molt allunyades del que passa entre els espanyols autòctons. Aquests estan cada cop més separats de la religió i són indiferents davant fet religiós.
En la introducció de l’estudi, Alfonso Pérez-Agote y José Santiago, aporten la seva visió sobre el que ha estat el procés de secularització de la societat espanyola. Repetint consideracions ja publicades en un llibre anterior, els autors afirmen que a Espanya hi hagut tres onades secularitzadores successives. La primera té lloc en el segle XIX fins la guerra civil. Es tracta d’una secularització homologable al que passà als països europeus de tradició catòlica. És una secularització contra la religió i contra l’Església catòlica. La guerra civil atura aquesta secularització. La segona onada es dóna entorn dels anys seixanta. Ja no és una resposta contra el fet religiós, sinó un progressiu allunyament i desinterès en relació a la religió institucionalitzada. Disminueixen els practicants i la religió queda reduïda a l’àmbit privat; és una religió socialment rellevant amb una important penetració en diferents nivells culturals.
Els autores de l’estudi creuen que ara es pot considerar que hi ha una tercera onada secularitzadora. Aquesta es caracteritzaria pel notable increment de persones joves que són religiosament indiferents, agnòstiques i atees. S’interpreten les dades sociològiques com a prova d’aquesta nova etapa. Pel seu abast, es diu que aquesta nova secularització té unes repercussions més profundes que les anteriors. Ja que no només afecta a la institucionalització de les religions, sinó a la pèrdua d’influència cultural de la religió i, de manera específica, de la religió catòlica.
Els autors de l’estudi, tot i les anteriors afirmacions, pensen que “encara no es té molta perspectiva sobre aquesta tercera onada”. Penso que cal retenir aquesta observació, ja que la realitat quotidiana sembla aportar noves dades que permeten pensar que, a partir de les mateixes dades sociològiques, poden arribar-se a unes conclusions més matisades. Per una banda, hi ha un plantejament dicotòmic: els espanyols autòctons i els immigrants, que no ajuda a una comprensió global de com la societat espanyola, entesa com un tot únic, es situa davant el fet religiós. A més, el nou pluralisme religiós de la societat espanyola està produint importants canvis en les tradicions religioses de més arrelament social que poden tenir, a curt termini, una influència important en com els ciutadans perceben la religió. Finalment, en l’horitzó de l’agenda política apareixen diferents temes que ben segur provocaran una major presència social de les esglésies en l’àmbit del debat de les idees. Qüestió que caldrà analitzar amb cura per tal de veure quina és la seva influència sobre la valoració social del fet religiós. La interacció de tots aquest factors segurament contribuirà a una valoració diferent de la naturalesa de l’actual moment de secularització de la societat espanyola
En la introducció de l’estudi, Alfonso Pérez-Agote y José Santiago, aporten la seva visió sobre el que ha estat el procés de secularització de la societat espanyola. Repetint consideracions ja publicades en un llibre anterior, els autors afirmen que a Espanya hi hagut tres onades secularitzadores successives. La primera té lloc en el segle XIX fins la guerra civil. Es tracta d’una secularització homologable al que passà als països europeus de tradició catòlica. És una secularització contra la religió i contra l’Església catòlica. La guerra civil atura aquesta secularització. La segona onada es dóna entorn dels anys seixanta. Ja no és una resposta contra el fet religiós, sinó un progressiu allunyament i desinterès en relació a la religió institucionalitzada. Disminueixen els practicants i la religió queda reduïda a l’àmbit privat; és una religió socialment rellevant amb una important penetració en diferents nivells culturals.
Els autores de l’estudi creuen que ara es pot considerar que hi ha una tercera onada secularitzadora. Aquesta es caracteritzaria pel notable increment de persones joves que són religiosament indiferents, agnòstiques i atees. S’interpreten les dades sociològiques com a prova d’aquesta nova etapa. Pel seu abast, es diu que aquesta nova secularització té unes repercussions més profundes que les anteriors. Ja que no només afecta a la institucionalització de les religions, sinó a la pèrdua d’influència cultural de la religió i, de manera específica, de la religió catòlica.
Els autors de l’estudi, tot i les anteriors afirmacions, pensen que “encara no es té molta perspectiva sobre aquesta tercera onada”. Penso que cal retenir aquesta observació, ja que la realitat quotidiana sembla aportar noves dades que permeten pensar que, a partir de les mateixes dades sociològiques, poden arribar-se a unes conclusions més matisades. Per una banda, hi ha un plantejament dicotòmic: els espanyols autòctons i els immigrants, que no ajuda a una comprensió global de com la societat espanyola, entesa com un tot únic, es situa davant el fet religiós. A més, el nou pluralisme religiós de la societat espanyola està produint importants canvis en les tradicions religioses de més arrelament social que poden tenir, a curt termini, una influència important en com els ciutadans perceben la religió. Finalment, en l’horitzó de l’agenda política apareixen diferents temes que ben segur provocaran una major presència social de les esglésies en l’àmbit del debat de les idees. Qüestió que caldrà analitzar amb cura per tal de veure quina és la seva influència sobre la valoració social del fet religiós. La interacció de tots aquest factors segurament contribuirà a una valoració diferent de la naturalesa de l’actual moment de secularització de la societat espanyola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada