Islam XIX - Kharigites

En el món musulmà hi ha una tercera branca de l’Islam els anomenats kharigites la qual, es troba fragmentat en diverses tendències. A Catalunya té molt poca presència. Aquest grup neix durant les disputes entre Alí i Muawiya. Durant les disputes successòries, els kharigites (dissidents) foren, en un primer moment, partidaris d’Ali, però després se’n desdiren i fundaren aquesta corrent dins de l’Islam reclamant una elecció democràtica del califa. El kharigitisme proposen una pràctica puritana de l’Islam i exerceixen una moral rigorista contrària a tota manifestació de riquesa. La fe no té valor sinó és justifica a través de les obres. Pels kharigites totes les persones són iguals i els dirigents religiosos han de ser escollits per tota la comunitat i han de dur una vida exemplar. Alguns membres d’aquesta corrent consideren la jihad com el sisè pilar de l’Islam. La jihad és un terme que alguns radicals musulmans l’han fet servir per justificar el terrorisme. Però dins de la cultura religiosa islàmic la jihad representa la lluita en una sentit espiritual per vèncer l’egoisme i els instints, i com un esforç personal per la causa d’Al.là. En algunes ocasions la jihad pot intrepretar-se com una guerra defensiva com a resposta a una agressió. Els kharigites es dividiren en la seva primera època en azraqites, najdites, ajradites, sufrites i ibadites dels quals només perduren els darrers a Oman i de forma molt minoritària per algunes localitats del Magreb.