Durant els darrers dies del Ramadà el Raval s'omple d'iniciatives que recorden que entre nosaltres hi ha una important comunitat musulmana. Ahir, en plena Rambla del Raval, diverses entitats musulmanes, bàsicament integrades per ciutadans d’origen marroquí o paquistanesos, convidaren a celebrar amb ells l’iftar, àpat que fan els musulmans a la posta del sol per trancar el dejuni diari. L’iftar és un acte ple de significació litúrgica i per això la comunitat musulmana ens reuneix en família i, després de pregar, prenen un menjar pròpia d’aquesta ocasió. Això fou el que Mohammed Chaib, expressà al dir: els congregats, musulmans i no musulmans, formaven part d’una mateixa família integrada a la societat catalana.
Mentre celebrava l’iftar em vingueren molts records d'aquest barri. Part de la meva infantesa i joventut transcorregué per tot el Raval. Vaig estudiar el llarg batxillerat en la seva perifèria i per això molts dels meus companys vivien en aquest barri. Després vaig continuar-hi vinculat a través d’un agrupament escolta. Alguns del meus parents treballaven al Raval quan aquest barri es deia districte V i la seva part més degradada es coneixia com a barri Xino. Els seus carrers, eren els meus carrers i els seus habitants eren els meus veïns. Ara tot ha canviat. Alguns dels carrers ja no hi són. Recordo el que hem costà trobar la cantonada on fou assassinat el noi del Sucre, Salvador Seguir. Personatge que sempre m’ha produït un important respecte. Però avui, l’encertada política de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona ha fet desaparèixer aquesta cantonada. En el seu lloc hi ha un gran espai urbà ple de llum i de color que dóna una nova identitat al barri. S’ha perdut una cantonada i s’ha guanyat la dignitat del barri. Gràcies a la planificació i gestió urbanística el barri s'ha transformat en positiu.
El canvi del Raval és el resultat d'un esforç de moltes institucions i persones. Abans, com ara, el Raval ha estat i és un espai de solidaritat activa. Hi havia gent que tenia dificultats i altres que s'ho passaven francament malament. A la meva escola, dita altrament col·legi, hi havia força nens que no pagaven. Mai vaig saber qui eren. En això els pares escolapis han estat exemplars. He viscut molt de prop aquesta solidaritat. En Rafael Olmos, el que fou director General de la Policia de la Generalitat de Catalunya, sempre m’ha parlat emocionat d’aquesta solidaritat informal del Raval. Ha estat aquesta solidaritat la que ha permès la transformació del Raval. Solidaritat política i humana. La presencia solidaria al barri de moltes institucions cristianes, bàsicament religioses, ha contribuït a regenerar el teixit social que ha facilitat que el Raval i els seus veïns avui puguin sentir-se orgullosos de si mateixos.
Aquest orgull és el resultat d'un treball continuat dels veïns i comerciants que han cregut en les seves possibilitats i no han renunciat a l'esperança de viure dignament en el Raval. Han esforç i treball han demostrat que no calia avergonyir-se del Raval. Això no vol dir dissimular els problemes d’aquest barri; però cal assumir-los amb valentia i responsabilitat. Ho hem de fer-ho tots els barcelonins amb un cert orgull, perquè el Raval també és nostre. És nostre perquè creguérem i confiàrem en el seu moment amb l’ajuntament. La persuasió de l’alcalde ens convencé de que el Raval se’n sortiria i que calia invertir-hi i ser-hi present per aturar la seva degradació
Durant aquests anys el Raval ha canviat de fisonomia. Avui és un barri plural on la diversitat cultural està al carrer. Es ètnicament plural i ple de vida. Això és un bé per a tots els barcelonins. La iniciativa econòmica de paquistanesos i marroquins ha revitalitzat profundament l’activitat comercial del barri. La seva presència, obrint botigues i locals de restauració, ha permès actuar d’atractor d’altres activitats i donar confiança de les possibilitats del barri. L’aposta d’algunes institucions per aquest barri ha estat un bon complement. La seva presència ha introduït permeabilitat social i integració del barri en el projecte de ciutat. Gràcies a l’esforç d’aquestes institucions i persones el Raval no és el barri de la marginalitat barcelonina. El Raval pot sentir-se orgullós de ser el que és. El seu orgull és el nostre orgull.
Per tot això cal reflexionar sobre com es parla del Raval i que es transmet a la resta de ciutadans. Certament que encara hi ha problemes. La prostitució desendreçada i salvatge n’és un. Però la prostitució no és només un problema del Raval, ni és el seu problema més rellevant. Per respecte als ciutadans del Raval cal tractar aquests temes amb el rigor que precisen i evitar les anàlisis esquemàtiques o simplificacions d’una problemàtica complex.
Mentre celebrava l’iftar em vingueren molts records d'aquest barri. Part de la meva infantesa i joventut transcorregué per tot el Raval. Vaig estudiar el llarg batxillerat en la seva perifèria i per això molts dels meus companys vivien en aquest barri. Després vaig continuar-hi vinculat a través d’un agrupament escolta. Alguns del meus parents treballaven al Raval quan aquest barri es deia districte V i la seva part més degradada es coneixia com a barri Xino. Els seus carrers, eren els meus carrers i els seus habitants eren els meus veïns. Ara tot ha canviat. Alguns dels carrers ja no hi són. Recordo el que hem costà trobar la cantonada on fou assassinat el noi del Sucre, Salvador Seguir. Personatge que sempre m’ha produït un important respecte. Però avui, l’encertada política de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona ha fet desaparèixer aquesta cantonada. En el seu lloc hi ha un gran espai urbà ple de llum i de color que dóna una nova identitat al barri. S’ha perdut una cantonada i s’ha guanyat la dignitat del barri. Gràcies a la planificació i gestió urbanística el barri s'ha transformat en positiu.
El canvi del Raval és el resultat d'un esforç de moltes institucions i persones. Abans, com ara, el Raval ha estat i és un espai de solidaritat activa. Hi havia gent que tenia dificultats i altres que s'ho passaven francament malament. A la meva escola, dita altrament col·legi, hi havia força nens que no pagaven. Mai vaig saber qui eren. En això els pares escolapis han estat exemplars. He viscut molt de prop aquesta solidaritat. En Rafael Olmos, el que fou director General de la Policia de la Generalitat de Catalunya, sempre m’ha parlat emocionat d’aquesta solidaritat informal del Raval. Ha estat aquesta solidaritat la que ha permès la transformació del Raval. Solidaritat política i humana. La presencia solidaria al barri de moltes institucions cristianes, bàsicament religioses, ha contribuït a regenerar el teixit social que ha facilitat que el Raval i els seus veïns avui puguin sentir-se orgullosos de si mateixos.
Aquest orgull és el resultat d'un treball continuat dels veïns i comerciants que han cregut en les seves possibilitats i no han renunciat a l'esperança de viure dignament en el Raval. Han esforç i treball han demostrat que no calia avergonyir-se del Raval. Això no vol dir dissimular els problemes d’aquest barri; però cal assumir-los amb valentia i responsabilitat. Ho hem de fer-ho tots els barcelonins amb un cert orgull, perquè el Raval també és nostre. És nostre perquè creguérem i confiàrem en el seu moment amb l’ajuntament. La persuasió de l’alcalde ens convencé de que el Raval se’n sortiria i que calia invertir-hi i ser-hi present per aturar la seva degradació
Durant aquests anys el Raval ha canviat de fisonomia. Avui és un barri plural on la diversitat cultural està al carrer. Es ètnicament plural i ple de vida. Això és un bé per a tots els barcelonins. La iniciativa econòmica de paquistanesos i marroquins ha revitalitzat profundament l’activitat comercial del barri. La seva presència, obrint botigues i locals de restauració, ha permès actuar d’atractor d’altres activitats i donar confiança de les possibilitats del barri. L’aposta d’algunes institucions per aquest barri ha estat un bon complement. La seva presència ha introduït permeabilitat social i integració del barri en el projecte de ciutat. Gràcies a l’esforç d’aquestes institucions i persones el Raval no és el barri de la marginalitat barcelonina. El Raval pot sentir-se orgullós de ser el que és. El seu orgull és el nostre orgull.
Per tot això cal reflexionar sobre com es parla del Raval i que es transmet a la resta de ciutadans. Certament que encara hi ha problemes. La prostitució desendreçada i salvatge n’és un. Però la prostitució no és només un problema del Raval, ni és el seu problema més rellevant. Per respecte als ciutadans del Raval cal tractar aquests temes amb el rigor que precisen i evitar les anàlisis esquemàtiques o simplificacions d’una problemàtica complex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada